Per a un al·lot de postguerra que vivia a Algaida, al carrer del Marqués de Zayas número set, Randa era el petit paradís que es perdia entre somnis. Més enllà dels costers des Pinaret i Traurer, entre xiprers i buguenvíl·lees, vora una font que raja amb lentitud, entre dos puigs, quasi en una escletxa, el poble: un boldró de cases espargides pel coster fins a les garrigues. Aquell paisatge fou el meu paradís cobejat des de lluny. Com si fos el locum amoenum de la literatura medieval: l'espai idealitzat on l'home viu en harmonia amb la natura.