Per l'obra de Josep M. Mas Solench relativa a sant Salvador d'Horta, sabem ara que el sant no era fill d'Horta sinó de Santa Coloma de Farners, i que hi va néixer l'any 1520. Per aquesta obra sabem que era un sant que feia tants miracles que resultava incòmode a les comunitats a què pertanyia per la gran afluència de multituds entorn dels convents. Se'l treien, com vulgarment es diu, de sobre i se'l passaven d'una comunitat a l'altra. Allà on estigué més temps fou a Horta de Sant Joan (Picasso, li deia Horta d'Ebre) i per això hom l'anomena amb la designació del poble. Aquí encara canten els goigs que li dedicaren en vida:
A Horta, Verge y Senyora,
Mare de Nostre Senyor,
Grans miracles féu tothora
Déu per frare Salvador.
Circulen moltes llegendes pietoses sobre aquest sant, que fou canonitzat el 17 d'abril de 1938 per Pius XI a la basílica de Sant Pere del Vaticà. Hi consta, naturalment, una extensa relació dels seus miracles. Un dels més importants, però, a mi em sembla que és el del perfum d'autèntica poesia que atorga el sant al poble d'Horta i rodalia i que hi perdura tostemps. Hom evoca l'època en la literatura:
Pastores y nymphas va mano a mano
bailando mil cerdanas por el llano.
El fet més important és l'anada del sant a peu a Madrid, car Felip II i la seva muller Isabel de Valois el volien conèixer, encuriosits pels seus miracles. Se'ls adreçà en català:
"-Jesús Maria. Déu que ens ha creat us beneeixi. Per què m'heu fet venir? Què en traureu de veure un pobre cuiner de Jesús Maria?".