Petit consell a l'escultor que faci el monument a Milà a Vilafranca
Jo m'atreviria de recomanar a l'escultor que fes l'estàtua de Milà i Fontanals a Vilafranca, que no tendís, per un mal estès esperit de fer noble i d'idealisme, a dissimular com era de gras, de blanament gras el nostre erudit... - Aquest greix de Milà, té certa significació que li es glòria.
En un moment determinat han contribuït a elaborar el nostre renaixement dues menes d'homes: els «excursionistes», que eren magres, í els sedentaris -que eren grassos, molt grassos, grassos a vessar... -Aquestes dues distintes menes d'homes feren dues menes distintes de feina intel·lectual; així hi hagué arqueologia d'excursionista i arqueologia de sedentari, poesia d'excursionista i poesia de sedentari, història natural d'excursionista i història natural de sedentari... -En conjunt, val a dir-ho, la labor dels últims va ser millor...
En Milà, excelsa. I de tal natura, que els nostres magres no l'haurien mai arribada a realitzar. El greix de Milà és, doncs, de professional, de savi. Va elaborar-se plegat amb la seva obra que ens admira. És la seva compensació i la seva raó. És amb aquella cosa tan íntimament junta, que qualsevol intent de disfressar-lo, equivaldria a una veritable mutilació.