Pícnic
Na Caterina, que ara jau a l'ombra
i escolta el transistor, farà l'amor,
si Déu vol, aquest vespre,
amb el marit d'una amiga que passa
les vacances a un poble de la costa.
Na Caterina és progressista i pensa
que el temps, com els gelats, es fon de pressa
i que més val, si es pot, aprofitar-lo.
Fa una tarda feixuga com un tàlem
i ran de l'aigua xisclen les falzies.
Na Caterina s'ha adormit i ensenya
mig pam ben bo de cuixa. Hi ha xivarri
de criatures vora el riu i, a l'ombra,
gent que berena somnis amb tomàquet
ja fa vint segles.
Dorm, Na Caterina,
i ronca –o, ben mirat, potser sospira–
mentre el marit –el seu–, inalterable,
llegeix un llibre de cow-boys i fuma.