Pindàrica tercera en honor d'Isidro del Rabassó

Pindàrica tercera en honor d'Isidro del Rabassó

Píndar cantaria l'Isidro del Rabassó, casteller a la ciutat de Valls, nascut fa setanta-sis anys, casteller de fa seixanta-sis anys, cap-de-colla d'ençà de la segona guerra carlina.

L'Isidro del Rabassó, que no cobreix son front amb el mocador vermell, sinó amb la musca barretina. I dins els plecs de la musca barretina hi guarda els bitllets guanyats en son joc ardit. I sota la musca barretina, el negre clatell té, en blancs solcs, les arrugues dels setanta-sis anys.

Però el cap no s'acota pas de sentir, a dreta i esquerra, els dos peus de xiquet dels «terços», encastats i fèrriament engrapats, l'un a cada espatlla. Ni flecta sos genolls el pes de la valenta torre. Ni nuvola la imatge de la mort aquests ulls clars, en el rostre, a trets durs, de romà del Camp de Tarragona.

I el dos que li fa cara és el seu fill. I el terç que li puja a l'espatlla és son gendre. I Enxaneta, cim joiós del castell, és son nét. I hi ha en cada castell de la colla un altre fill seu i un altre gendre i quatre xiquets més, que els és avi.

Fer castells és necessari, viure no és necessari. Aquesta sentència heroica, l'inquiet viatger l'ha confegida en els solcs del clatell de l'Isidro del Rabassó.

27-X-1916