Pollença és la població més racialment i lingüísticament catalana de Mallorca, i està situada en una mena de passadís que formen el puig del Calvari al Nord i el de la Mare de Déu, al Sud. La gent parla un mallorquí molt harmoniós i esmaltat de mots arcaics, per bé que fàcilment entenedor als catalans, puix que a Pollença, per excepció, l'única tal volta a l'illa, no «salen». La fonètica, el fons dialectal i la música del llenguatge pollentí tenen una notable semblança amb els de les contrades extremoccidentals de la Catalunya estricta, sobretot amb les de la ribera baixa del Segre, i certs detalls d'indumentària, alguns costums típics, moltes pràctiques casolanes i agrícoles, la toponímia i la generalitat dels cognoms fan sospitar l'ascendència lleidatana dels actuals pobladors de la vila i del seu terme. És clar que d'això no pot fer-se'n una afirmació absoluta; aquesta gent presenta les característiques d'una copiosa barreja d'elements ètnics molt distints —catalans, sarraïns, romans, baleàrics—, el producte de la qual ha estat la formació d'una raça forta i garrida i, més que no pas res, l'encarnació d'un tipus de dona d'una bellesa i d'una elegància definitives.