Presó de Formentera
Cementiri dels vius, ara tot runa,
abocat a l'estany, amb goig de peix,
encara tot és fam, encara és vent
l'udol dels moribunds i el pes del sol.
Els de l'illa recorden i no en parlen:
tot el dolor del món i els presoners,
la malvestat d'uns pocs, còmplices tots,
la rauxa i el terror, els fills, la mort.
Runa de servitud, goig d'un país
hauria d'haver estat, i fou el crim
que mai no esborrarà ni el dol ni el goig
per fer més fraternal l'amor que ens manca.
Tot és suau avui, les xalanetes,
les gavines, el blau, verd a la mar,
l'arena i el corall i les savines
que assenyalen el nord dels nostres vents.
Allò que fou ja fou. Resten les cendres,
damunt farem tots junts el món de tots.
Cementiri dels vius, record per sempre
abocat a l'estany, la mar i els cors.