Quan es va despertar, don Magí va baixar a la quadra...

Quan es va despertar, don Magí va baixar a la quadra. Que en feia de temps que no hi anava! Més que la ignorància que mostrava del que es deia d'ell al carrer, va ser la seva presència insòlita allò que més va sorprendre el Tòfol. Don Magí es va fer acompanyar per ell i va passar revista a la seva cavallada; es va interessar per l'edat dels animals, per les seves qualitats i pels seus noms; va examinar els guarniments i es va assegurar que estava ben servit.

I, per si de cas, va autoritzar el cotxer perquè com­prés i vengués els animals al seu criteri.

—El cas és que el tronc sigui bo, bonic i segur —havia dit.

I encara no en va tenir prou, perquè immediatament després va voler examinar els carruatges de la casa. I, per primera vegada, els va trobar antiquats i pesants. I es va fer el propòsit de fer-se'n un de nou, també. En canvi, va desestimar la idea de fer-se una sella i comprar-se un cavall de lluïment. Cavalcar no li venia de gust. Després, amb la sensació d'haver fet molta feina, va rentar-se una mica i va tancar-se a la biblioteca. Però no podia llegir.

Malgrat el pensament de final que havia experimentat en sortir del magatzem on hi havia els car­ruatges, a pesar de la idea que havia acabat, que havia complert l'impuls de renovació, tenia la sensació que alguna cosa li havia passat desapercebuda; una sensació petita però incòmoda. Tanmateix, per molts esforços que feia, no aconseguia fixar-la en una imatge o en una paraula; repassava mentalment els seus plans i no encertava a aïllar la causa de la seva incomoditat. I no va adonar-se'n fins que va aconseguir treure's del cap aquella remor insistent.