23 de juliol
Quan obro la finestra, al matí, sento cantar les abelleroles. N'hi ha una ramada que volta vora el Mas. Es posen al cim del noguer, als avellaners, a les pereres; van al pomerar i al barranc. Llur estranya piuladissa, que sembla d'ocells aquàtics, omple la calma del dia clar i veig el color groc dels caparrons, les ales fines, afuades. De sota els plàtans, el Mas sembla una pintura, una evocació impressionista. Les branques baixes es mouen lentament contra la casa ocre, amb vidrieres i finestres de color de vi fosc; un roser s'enfila a la dreta; l'escorça dels plàtans, trencant-se, deixa veure el tronc de color de vori, ben llis. És, en conjunt, un amable Cézanne; fins la casa sembla una mica francesa.