Rafael de Sonora, dempeus al jardí, s'havia deixat amarar pels primers raigs d'aigua...

Rafael de Sonora, dempeus al jardí, s'havia deixat amarar pels primers raigs d'aigua. Era fosc del tot i, després d'unes gotes grosses i escasses, els núvols es van esquerdar amb estrèpit i van descarregar un primer aiguat intens. Ell, l'indi, en notar les primeres gotes, s'havia alçat i havia sortit a cel obert, i havia ofert el seu rostre de mestís. Li agradava aquella olor de terra humida i herba fresca. Després, quan es va sentir xop, es va recollir a la seva casa, en altre temps la del jardiner i hortolà del casal, ben seva ara puix que la hi havia regalat el senyor quan va fer seixanta anys. Es va eixugar i es va canviar la roba. Al cap de poc entrava a la bi blioteca on llegia el senyor i es va asseure a terra al costat d'una finestra.