Rafael de Sonora, dempeus al jardí, s'havia deixat amarar pels primers raigs d'aigua. Era fosc del tot i, després d'unes gotes grosses i escasses, els núvols es van esquerdar amb estrèpit i van descarregar un primer aiguat intens. Ell, l'indi, en notar les primeres gotes, s'havia alçat i havia sortit a cel obert, i havia ofert el seu rostre de mestís. Li agradava aquella olor de terra humida i herba fresca. Després, quan es va sentir xop, es va recollir a la seva casa, en altre temps la del jardiner i hortolà del casal, ben seva ara puix que la hi havia regalat el senyor quan va fer seixanta anys. Es va eixugar i es va canviar la roba. Al cap de poc entrava a la bi blioteca on llegia el senyor i es va asseure a terra al costat d'una finestra.