Romanç d'en Bernat de Riudemeia,
senyor de Santa Ponça
De la gent que s'emportava
el senyor de Sant Vicenç,
per fer costat al rei Jaume
en el seu lloable intent
d'alliberar la Mallorca
del poder dels infidels,
cap altre no n'hi havia
tan cepat ni tan valent
com Bernat de Riudemeia,
fill d'un mas sota Parpers;
era destre en la ballesta,
i no n'hi havia cap més
que brandés tan bé l'espasa
com sabia fer-ho ell.
Joguet eren de les ones
cadascun d'aquells vaixells
que avançaven vers Mallorca .
plantant cara al pitjor temps
i aguantant, com per miracle,
dalt la cresta dels seus geps;
els trons responien, ràpids,
el fueteig dels llampecs,
amb les seves veus pregones,
talment les veus de l'avern...
i en Bernat, dret a la proa,
desafiant mar i cel,
a l'envista de Mallorca
treu l'espasa del cinyell.
La cala de Santa Ponça
era un ull, al cel obert,
on les naus del rei en Jaume
entraven a cops de rem.
El primer que salta a terra
és Bernat, l'ardit vailet,
que cridant: - "Desperta, ferro !"-
arrossega l'altra gent.
Brillen al sol del migdia
espases, punyals, coltells,
que engrapen les mans de ferro
dels del rei aragonès.
La morisma, que els espera
apostada en el terreny,
s'ha llençat a la palestra
enfollida i sense seny.
Els ballesters no descansen,
els arquers encara menys;
les sagetes van i venen,
les fletxes creuen el cel,
la cridòria omple l'aire
i la sang tenyeix l'areny...
I en Bernat de Riudemeia
avançant amb el pas ferm,
esquivant dardells i alfanges,
enfortint-se en el destret,
planta amb orgull la senyera
entre mil visques dels seus.
El rei Jaume preguntava:
-"Qui és tan valent vailet ?"
-"En Bernat de Riudemeia,
fill d'un mas sota Parpers,
que a la vila d'Argentona
té en Guillem de Sant Vicens"
-"Doncs des d'ara el vassallatge
en Bernat sols reti al rei,
que una gesta com la seva
tal honor bé prou mereix".
I amb la punta de l'espasa,
fent-li el senyal de la creu,
d'aquell lloc de Santa Ponça
el nombrava cavaller.