Sant Narcís
L'albada cristiana, cada jorn
renova ta mitrada vestimenta
i la transforma amb púrpura cruenta
mentre es retalla el pirinenc contorn.
I Tu, Narcís, des del beat sojorn
de la Girona augusta i somnolenta,
veus ascendir com una flama, lenta,
la flor del paradís, en alt retorn.
Ton bàcul devé etern, car fou mentor
de generacions inoblidables
i encara el veig avui tremir a l'horror
del teu martiri: ¡ai, la palma en santedat
defensora dels temples venerables
que l'essència són de la Ciutat!