Sant Pol de Mar
Minyó esvanit, si bé amb l'ànima pura,
el minç conjunt de ma musculatura
lluia avui al sol
ací a Sant Pol.
Entre llaguts i barques de palangre
la sorra és d'or.
Hi ha geranis en flor
als murs emblanquinats de calç i mangra.
Llisca el patí per l'escumosa via.
L'aigua és un tou de seda difluent.
Passa un canot. Una noia, rient,
a anar-hi nedant em desafia.
Ai las! Tritó
no so,
mes sí un brau galant romàntic
—ço que no és prou per creuar cap atlàntic.
A flor d'oneig, precàriament,
entre els escarafalls de la noia rient,
a poc, exhaust, un pietós balandre
del blau fluid em recull,
pelleringa d'orgull.
La tragèdia esmentant d'Hero i Leandre,
de terra estant, a la grega manera,
l'objecte em fan d'ironies molt fines
el bondadós Don Pere Coromines
i els Mestres Vives i Morera.