3/3/2015
Sent la mascletà de l'Ajuntament de fons. La sents tu també, si escoltes açò que grave. Però no olores la pólvora. Jo tampoc. Puc recordar-la. Des de xiquet, en la plaça Lope de Vega, en eixir els nóvios de les bodes de l'església de Santa Caterina. Arròs i pólvora. En Falles, en les festes del miracle dels xiquets de Sant Vicent, en el Mestalla de la meua infància, en totes les festivitats. La pólvora, l'olor de pólvora. Presagiava la felicitat, però jo solia romandre fora del seu influx. La pólvora era l'intent i la vocació de convocar-la, com si la felicitat també fora una imposició del calendari. En realitat, la felicitat sempre estava en una altra banda: en la troballa sobtada, en la sorpresa, en la no predisposició a sentir-la, en les vespres.