—Sényer —ço dix En Roger—, salva la vostra honor, jo no sóc pas mal ni esquiu. Mes dic-vos encara ço que ja us he dit, que no vull haver treves amb lo rei de França. I, quan deïts que gran astre he hagut sobre mar un temps, jo ho graesc a Déu qui el m'ha donat, i he esperança que el me darà encara, a defendre lo dret de mon senyor lo rei d'Aragó i de Sicília, i a carvendre lo tort que ell pren no degudament. I no em façats reguard, com deïts que el rei de França armarà a l'altre any tres-cents cossos de galeres. Jo crec bé que ell les porà armar, aqueixes i encara més. I jo, a honor de mon senyor lo rei d'Aragó, si el rei de França n'arma tres-cents, armar-n'he cent, sens pus. I, quan aquelles cent haja armades, pens-ne d'armar lo rei de França tres-cents o deu mil, si es vol, que no em tem que es gosen amb mi trobar en neguna part. Ne sol no em pens que galera ne altre vaixell gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d'Aragó. Ni, encara, no solament galera ni lleny, mes no crec que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut amb senyal del rei d'Aragó en la coa, per mostrar guiatge d'aquell senyor rei d'Aragó.