Si ara, en comptes d'endinsar-nos...

Si ara, en comptes d'endinsar-nos al pati de l'Almudaina, que és aquest edifici de pedra daurada acarat a la façana principal de la Seu, les pedres de la qual són més daurades encara que les de l'Almudaina, travesseu el petit «square» on hi ha el bust d'En Quadrado voltat de flors, i seguiu enllà pels carrers de Palau i Colom, sortireu per fi a la plaça Major, ampla, pintoresca, bulliciosa, claferta de colors i d'enraonies. Aquí hi ha el mercat, és a dir, aquí hi ha l'aparador fastuós de l'horta, dels figuerals, dels vinyets, de les valls florides, de totes les llaminadures i requisits, i de tota l'alegria de la terra, del cel i de la mar de Mallorca. Aquesta plaça és la desclosa triomfal de l'illa prodigiosa i el resum de la gràcia mediterrània d'aquesta gent mallorquina, que és carn de la nostra carn i el més gentil rebrot de l'ànima catalana.

Sentiu un deler de germanor en barrejar-vos amb la multitud. Tot maniobrant entre els grups, vosaltres guaiteu, visureu, escolteu i observeu mentre la gent xerra, pletxa, compra, riu i es mou sense parar amb una ondulació tranquil·la i alentida d'aigua estancada.