Somnis i roses
2
Dins la Ciutat circulen els tramvies
fent grinyolar cristalls i ferro alhora,
cridant l'Amor que duu enganxat als llavis
cançons i flors amb ales.
Van afuats, com monstres que percacen
somnis roents, curulls de sucre i menta.
Porten a dins parelles jovençanes,
il·lusions transides de pintura
blava com cel lluent i sens recança,
com llur somrís dissolt amb llum de lluna
quan va pel cel més alta que l'arbreda.