14 febrer [1942]. Sopa amb nosaltres en Joan Vinyoli, a qui llegeixo versions de l'anglès. Fa uns comentaris molt interessants —però, en part, inexactes— sobre la poesia anglesa en comparació amb l'alemanya. Creu que la poesia anglesa es diferencia de l'alemanya en això: la primera crea un món intensament imaginatiu, però limitat, un reialme d'ensomni, l'alemanya porta una riquesa metafísica, penetra darrera el vel de les coses (i en això els que van més enllà són els místics). Els anglesos —diu— semblen fadats, reclosos en llur món. Hom sent que hi ha hagut qui ha anat més enllà d'aquests límits deliciosos.