Tal era la Lídia de Cadaqués...

Tal era la Lídia de Cadaqués, la qual, encara que visqués en un món propi, molt superior, espiritualment parlant, al de la resta del poble, no per això deixava de tocar de peus a terra amb un sentit de la realitat que la gent de Cadaqués interpretava de seguida com a bogeria així que tocava la qüestió de "Mestre d'Ors" i la "Ben Plantada".

"La Lídia no és pas boja —deia la gent—. Mireu d'estafar-la en el pes del peix o de ficar-li el dit a la boca!"

Lídia sabia fer millor que ningú l'arròs amb llagosta i els déntols a la marinera –plats homèrics–.