Tempesta

Autor: Jordi Pàmias i Grau
Obra: Lluna d'estiu (Obra poètica III) , 2004

Tempesta

Ara llampega. Quan
el vent, xiulador, passa
pels buits carrerons, sembla
un vel que dansa, l'aigua.
S'ha endurit, la penombra,
als porxos de la plaça.
Com ganivets de llum,
les falcies xisclaven..
Ahir, camps de rostoll
i guarets, tofes clares
d'alzines, ametllers
migrats, d'escorça aspra,
i oliveres cendroses
amb pols s'amortallaven.
La xafogor alentia
els últims vols de l'aire.
Morien, als camins
incerts, les nostres passes.
Avui ens adormíem,
quasi nus, a trenc d'alba,
quan s'acostà, benigna,
la negra nuvolada!
Als carrers de la vila,
a les teulades altes,
als solitaris camps,
cau, piadosa, l'aigua