Tot un llarg capvespre de navegació per la badia de Pollença, amb veler. Dia de vent incert i ratxós. Sortírem amb aigües negres i xafogor calitjosa, un aire xardorós i africà. Ones, mar pastosa, d'escuma bruta. Vam passar per davant del perfil sobri de l'Hotel Formentor i la platja baixa. La mar s'emblavia i aixecava escuma d'onatge. La costa era brava i blava. El vent espesseïa l'embat, Creuàrem lentament la boca de la badia fins a l'esquena alta del Puig de la Victòria. Les aigües blaves, fins a ancorar a Ses Caletes -zona militar-, però hi havia una de les «golondrines» que passegen estrangers embriacs. Creuàrem de bell nou les aigües de Pollença, passàrem per davant de Cala Murtra i fondejàrem a un abric estret, amb escalinata per a contrabandistes i cabres salvatges als penyals. Aigua quieta, fons negre de rocam i veta blau turquesa d'arena impol·luta. Retorn crepuscular, dolç, amb una mar que feia miratges enquitranats, una estètica de línies paral·leles que, incapaç de callar, vaig contraposar a la pintura puntillista. El port, plàcid de canoes i esquís, de veles que tornen.