Tres hores de la tarda...

Tres hores de la tarda... Aquelles batallades que el Campanar del Castell escampava amb pausa entre l'eixam de repiquets argentins de les altres campanetes i els xiscles dels falziots que amantaven el cel, remorejaven dins del meu cor com un cant de llibertat. Que bonica es la vida a cavall d'un ruquet que et menarà serra amunt, serra amunt sense cansar-se mai!...

La plaça de Sant Joan, desfets ja els rengs de les pageses i plegades les taules i parades del recapte, sembla més ampla encara, més sonora que al matí. Uns senyors greus i ensopits van paint el dinar, tot amidant xano-xano les amples llosanes de la vorera, fins al Moro de cal Roig; el municipal Perotes badalla de xurra arrambat a un fanal; el gitano Canona fa el tracte d'una mula guerxa amb un pubill del Semontà; en un balcó de la plaça les banderes negres i arnades de la Confraria anun­cien la mort d'un veí, i, a baix, a cada banda de la porta, el Tato i el Minin, els dos eterns fossers, esperen impàvids l'hora d'endur-se'l al Garrut; passa el Tero esbroncant els coneguts, i més enrere li va el senyor Miquel de Besa saludant a tothom amb el seu tarot de copa tot pelut i esfereït; els botiguers aclofats vora el taulell fan unes plàcides becaines; brunzen les mosques contentes i rebotides; pilots de pagesos reneguen i escupen a les portes dels cafès, de la boca de les quals ix una fètida i calenta bafarada de fum de tabac i sentor de carn bruta; dels hostals de la Fam i del Recó comença la desfilada de car­ros, de bèsties i de persones arribats a punta de dia; del Portal del Pont surten rabents les diligències, amb brogit de picarols, de renills, d'espetecs de tralla i de crits dels majorals... Moviment i repòs, alegria i mandra, la vida i la mort escarpint-se.