Última oda a Barcelona (fragment)
I tens raó. Hi ha un camí que ens durà a Babilònia
passant per Montjuïc. Serà la fi de tot plegat, llavors:
una fi en ple exercici
de les nostres facultats poètiques.
I ja ho diu la saviesa popular:
una tomba porta a l'altra.
Així, després de dies i dies d'espera
i de circumnavegació per molls i mots,
envoltats de donotes i bevèrria,
aconseguim trepitjar la terra de Can Tunis,
la inexplorada Terra dels Morts.
Amb dentadura postissa,
Barcelona mossega el mar,
arrenca la sal del cadàver marí
—pell desada al terra—
i l'escup al port i a les gavines.
I entrem per la llengua de pedra
a la ciutat dels no-vius que ens acull, indiferent.
Mausoleus de cos present, tombes precises
com escuts d'armes medievals,
pura arqueologia decimonònica.