UNA BALLADORA
Aquesta és una noia que ha vingut al poble de la Ben Plantada, a ballar. Ahir era a Badalona, a ballar. Demà serà a Argentona, a ballar...
Ho té privat del metge, el ballar.
Ho té privat del confés.
Ho té privat dels seus pares.
No li agrada la música.
No li agrada la conversa.
No vol casar-se.
No ha estimar mai, ni estimarà mai.
No és vanitosa.
No és capritxosa.
Li repugnen els homes.
Balla, perquè el ballar és la seva llei. I extenuar-se fins a morir, ballant, és la seva sort...
Balla, per la mateixa raó que tu, poeta, fas versos.
Balla ara. Ballant, tanca els ulls. El ballador, vulgaríssim, desapareix de la seva vista. Inclina el cap al costar esquerre. Respira profundament. Té els llavis sense sang i dues roses encara enceses a les galtes. El seu front groc perleja de suor. Els seus ulls s'encerclen de violeta... Balla, balla...
Balla amb el Destí...