Una nit anàreu al Círculo

Una nit anàreu al Círculo i us hi emportàreu quatre donzells d'aquells que llogàveu per a les vostres gresques, vestits i pentinats segons la moda amb què es fotografiaven les joves mes estirades d'Europa. L'any anterior el príncep Rodolf, l'hereu de l'imperi, havia fet públic el compromís de casar-se amb la princesa Estefania de Bèlgica i l'estampa dels enamorats havia traspassat les fronteres i arribat a l'illa. El vestit de la princesa, tot de tavelles, amb mànegues de fanal i punys cenyits, havia enlluernat la joventut del món i popularitzat l'home —un bohemi extravagant i alcohòlic— que n'havia perfilat el disseny. Jo era un d'aquells joves que aquell vespre es vestiren per a la vostra diversió de donzelles romàntiques. La sala del ball era plena de gent: la mirada incitant, els gestos decadents i gràcils. Ens havíeu advertit que no havíem de dir cap paraula, que podíem acceptar la sol·licitació d'un ball, sempre que sabéssim mantenir una actitud distant, com si no acabàssim d'assabentar-nos de quin era el lloc on havíem anat a parar. Portàvem el vestit de seda, la cara maquillada amb refinat esment, la línia dels ulls i les pestanyes accentuades amb rigor, el cabell —un pelatge postís— lleugerament inflat. Diguéreu en presentar-nos públicament, que érem quatre cosines vostres recent arribades de Bohèmia, molt empegueïdores i torbades de veure'ns contínuament ateses per la curiositat. A mi em va tocar de ballar amb un coronel de cavalleria, gentil i gallard, que no deixà de proposar-me durant hores seguides d'anar a passejar en el seu cavall, sota la llum enigmàtica de la nit. Era difícil de fer-li comprendre que no l'entenia, que les seves paraules, com un enrenou estrany esdevenien indesxifrables a la meva oïda. De sobte em vaig descobrir dins els seus braços. Tractava de besar-me i vaig sentir com un estremiment. Deia:

—M'agrada el perfum que es desprèn del teu cos, intens i aspre, obstinadament exòtic.

L'endemà, el coronel es presentà a Miramar atret pels efluvis excitants de la jove de Bohèmia. Li diguéreu somrient que les vostres cosines havien marxat aquell mateix dia a mig matí, que li oferíeu la vostra nau per si es decidia a perseguir-les pel mar incert, tot de crestes salvatges.