Una tassa de te sota el Puig Major
A les darreries de la primavera de 1912 vaig llogar a Fornalutx una petita casa de pedra bruna, amb la porta i les dues finestres resseguides d'un voraviu blanc de calç. Hi havia al davant mateix un bosquet de tarongers i de llimoners. Per un corriol que vorejava un torrent, una noia, nua de braços i amb la trena esquena avall, anava i venia, dues o tres vegades al dia, a cercar aigua a la font, l'àmfora d'argila recolzada al flanc.
Un matrimoni anglès va llogar una caseta veïna. No vàrem tardar gaire d'establir una comuna relació. Allí vàrem partir-nos el pa i la sal —el «Lipton tea» i la «Cólman's mustard» — de la internacional amistat.
No oblidaré mai la veu i el gest exquisits d'aquella gentil dama a l'hora del te.
La seva hora, com deia ella.
Reveig, encara, nostàlgicament, els espirals de fum de les nostres cigarretes entortolligant-se, subtils i ensomniadores, per l'aire capvespral, sota l'enorme ametista del Puig-Major.