Vaig acudir al port d'Eivissa...

Vaig acudir al port d'Eivissa per si de cas a aquella hora encara hi havia una nau de les que fan el correu amb Formentera disposada a salpar. Ja no en partia cap fins a les vuit del matí i em vaig hostatjar a l'hotel Montesol, prop de la riba, just a la cantonada del passeig del General Vara del Rey. Les nits d'estiu, els carrers que donen a la banda del port són plens de restaurants i tavernes que treuen les taules a la via pública i s'omplen de turistes disposats a la gresca nocturna de l'alcohol. La lluna destil·la èxtasis de sal i la música dilueix un aire de jazz en l'atmosfera tèbia. Després de sopar, em vaig passejar per la ciutat antiga, vaig envoltar el monument d'aquell general que havia mort a Cuba, a l'acció d'El Caney, enfrontat a la tropa dels Estats Units. Ja ho veieu, m'havia dit el cambrer que em servia el sopar; però ho deia amb un aire de xovinisme lúdic, gairebé disposat a fotre-se'n: un eivissenc desprotegit, quasi extenuat, es va encarar amb l'exèrcit mes poderós del món.