Volguérem intentar, oi més...

Volguérem intentar, oi més, l'ascensió a l'ermita de Betlem, des d'on s'atalaia l'esplendorosa badia d'Alcúdia. Tanmateix, no tinguérem esma d'arribar-hi. I a mitjan camí de la pujada ens posàrem a seure i a guaitar en silenci mentre el sol es decantava cap a ponent i es fonia a poc a poc com una rodella escarlata, la terra i el cel s'ajuntaven a mig aire en una besada voluptuosa, els camps es tornaven morats, la mar llunyana es feia esborradissa sota un tel nocturnal, les carenes dels serradals agafaven una lluentor de perla i la vila d'Artà, cargolada i barbaflorida entorn d'un pujolet punxegut, s'abrandava pomposament com una gran custodia d'or.