Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Quan Alacant era una ciutat emmurallada, pel recorregut que segueix avui la Rambla, hi baixava la muralla que el 1536 va fer construir Carles I. La banda interior era coneguda, precisament, amb el nom de carrer del Mur, i l'exterior, amb el de barranc de Canicia. Quan s'enderrocaren les muralles aparegué la Rambla de Méndez Núñez (coneguda abans també per Passeig de Quiroga i de la Reina) que tenia un passeig central elevat, d'aire romàntic, que desaparegué amb les reformes de 1923 i amb el trasllat del Mercat Central. A la postguerra, la Rambla es perllongà cap Alfons el Savi i l'Esplanada. Hi podem llegir un poema de Lluís Alpera i dos fragments de Marià Sànchez que evoquen els signes identitaris que el passeig ha anat perdent.
Fum de paraules, boja decadència
entre les palmeres d'estiu. La vida se'n fuig roja
pels albellons de la nit.
Dius et vull
o callaves papallones
que mai no floriran
sota la solitud marbrada de l'èxtasi?
Sines refregades per taronges agredolces
somouen la Rambla aiguamarina
al pal d'aquest oratge enfonsat de delícia primaveral.
No et serviran definitivament
les meues paraules:
estimaràs la meua alegrança,
l'alè personal, els ulls intensos,
allò que sembla animal i, tanmateix,
t'ajuda a pujar, a ritme lent,
el vertigen de les escales.
Si volem deixar que la brisa ens refresque el rostre, cal descendir per la Rambla sense pressa per a descobrir el mar. La Rambla, el seu entorn, ha perdut moltes imatges recuperades per les miscel·lànies: el quiosc de l'orxata al Portal d'Elx, suplantat durant molts anys per una escultura mòbil d'Eusebi Sempere; el solar del casalot de la Duaneta, que una empresa constructora té desmuntat, amb les pedres numerades, però que no es col·locaran al seu lloc quan un nou edifici ocupe el terreny —ja no queda espai per a la prestidigitació urbanística—; l'hotel Carlton, on es van allotjar milionaris amb cognoms tan sonors com Rothschild, i que avui és una residència per a jubilats del Ministeri de Defensa; la desapareguda cafeteria Ivory... A l'altre extrem del Portal d'Elx, la cantonada de la llibreria Marimón l'ocupa una sucursal bancària, i totalment sepultada en el record, el fantasma de la gran sala de festes d'Alacant: l'Albany, amb els ecos d'aquella radiofònica Cantera de Artistas, de Pepe Mira Galiana, per la qual van desfilar uns aspirants a cantants dominicals que mai no enregistrarien ni un disc.
Malgrat tot, la Rambla continua sent la mateixa, ampla, oberta a la brisa portuària: com un tobogan ple de vida pel qual llisca encara la càlida amabilitat d'Alacant. Quan arribem a l'Esplanada compartim, amb Juan Gil-Albert, la sensació que Alacant viu per a ser l'Esplanada, per a estar-s'hi assegut; comprenem que el sentit del seu ésser rau en les seues maneres exteriors, allò que podríem dir l'exponent d'una intenció oculta.
Altres indrets de Alacant: