Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Carrasqueta és la serra situada entre les comarques de l'Alcoià (al nord) i l'Alacantí (al sud). Amb una alineació clarament bètica (NE-SO), forma un complex sistema muntanyós amb la Serra de la Penya-roja (per l'extrem sud) que limita i tanca la Foia de Castalla i, per l'altre extrem tanca la Foia d'Alcoi. L'altura principal la trobem al cim d'Els Plans (1.330 m.), amb moltes formacions boscoses, la majoria de carrasca (Quercus rotundifolia) i molt apta per al senderisme. L'antiga carretera entre Alcoi i Xixona creua la serralada mitjançant el port de muntanya de la Carrasqueta (a 1.020 metres d'altura sobre el nivell de la mar i a no més de 15 km d'aquesta en línia recta). Al cim de la Carrasqueta hi ha el repetidor d'ACPV que permetien rebre les emissions de TV3 a les comarques de l'Alcoià, l'Alacantí i el baix Vinalopó. Les seves emissions van ser tallades per decisió judicial a instàncies del PP. Del coll estant, podem servir-nos de la lectura de dos textos de Joan Fuster i Joan Garí.
Autor:
Joan Fuster i Ortells
Obra: Viatge pel País Valencià (Obres completes III) , 1984
Obra: Viatge pel País Valencià (Obres completes III) , 1984
Xixona està a uns 460 metres sobre el nivell del mar; uns 10 quilòmetres més endavant, el port de la Carrasqueta puja ja als 1.042. El nostre camí, doncs, s'encabrita en un tros més aviat curt. Aquest és el pas de la Foia de Xixona a la Foia d'Alcoi. Xixona ens acomiada amb un pla arbrat i de lleus hortes, i amb un espai més gran de bancals plantats d'ametllers, pels tossals circumdants. Unes giragonses violentes obvien l'ascensió de la carretera. Assaltem el llom esquerp de la Carrasqueta. En uns altres temps, aquesta era una serra nemorosa i alegre: com el Carrascal, que després fregarem, va estar bellament afeixugada d'alzines -carrasques- i pinars. Poc queda d'aquell bosc continu: taques de fronda, ací i allà, com parèntesis en la pelada immensitat del roquissar.
A cada pas girem la vista amb inquietud i sorpresa cap a qualsevol punt cardinal: tot és orografia brusca, fantasia calcària, detallada en corregades i en crestes, successiva, interminable, deserta. Tres serres imponents, la Mariola, l'Aitana i la de Benicadell, limiten aquesta comarca d'Alcoi i l'omplen amb els seus contraforts barrejats i capriciosos. Des del port de la Carrasqueta es descobreixen de vegades llunyanies amb neu, en els pics robustos. La carretera, en cornisa sobre el precipici, continua sent un mirador impagable. Una altra serra, el Carrascal d'Alcoi, plana a la nostra esquerra. Es repeteixen les restes de bosc, i el matoll s'insinua pels repetjons i les trencadures. Algunes masies s'oculten en les escarpes o presideixen greus replans cultivats. I després, Alcoi.
Autor:
Joan Garí i Clofent
Obra: Les hores fecundes , 2002
Obra: Les hores fecundes , 2002
El paisatge entre Alacant i Xixona, la desolació més vasta i absoluta que es troba, condensada, en la pell d'aquest país. El sòl, d'una blancor àcida i sema, esgarrifosament lunar, s'assembla ja massa a les qualitats àrides del que hem convingut a anomenar desert. Cal considerar la possible relació d'aquest fenomen -amb totes les llicències poètiques que calguen- amb la nostra més punyent realitat sociolingüística.
Altres indrets de Xixona:
Indrets