Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En la casa situada al número 15 del carrer Sant Joan de Ribera, va néixer i viure la infància i adolescència Ovidi Montllor. A la banda esquerra, hi ha un alberg que avui porta el nom del cantautor. En aquest punt tan significament vital podem llegir la primera part de l'homenatge que li va dedicar Vicent Andrés Estellés, evocant entre altres llocs i experiències la casa modesta que "hi ha en arribar a Alcoi" i escoltar la cançó "Homenatge a Teresa", una de les més difoses i populars del repertori del cantautor.
Homenatge, indignament precipitat fet en vers i en prosa,
a un germà, a un amic, a un company: Ovidi Montllor
1
em deixaràs ovidi que pense el teu barranc del cinc
em deixaràs ovidi que rememore els teus dies del
mestre de ribera
mire alcoi el teu poble
(les millors peladilles del món
els trabucs millors per a la festa
el café licor més explosiu escolte)
des de la mariola davallen
com una cançó
les fonts les innombrables fonts
els rierols
les herbes bones per al fetge i per tal de pixar clar
a l'altra banda de la mariola hi ha les covetes dels
moros excavades ala mateixa roca
(periòdicament d'any en any
joaquim molas i xavier fàbregas
van a alcoi per tal de participar en la concessió d'una
espècie de premi de teatre
aquesta és la versió que se'n dona del cas
en realitat van a alcoi a rebre les aigües de la Mariola
a glopets petits
glopets de malaltia o precaució
tornen
després
joaquim molas i xavier fàbregas
lleugers
a prova de culitis i ulls de poll
tornen cofois amb una vara a la mà
amb un bri d'herba entre les dents
i són immensament feliços
i reparteixen postals
dedicatòries autògrafes
i així tornen a barcelona
sempre s'adormen al tren però en arribar a sitges
obren un moment un ull i continuen dormint
encara amb una rara felicitat)
deixa'm que pense l'alcoi que et desespera tant i
t'estimes tantíssim
(en sortir d'alcoi o en arribar a alcoi
hi ha una casa
modesta
flamígera
i en ella viuen les persones que amb més castedat
t'estimes
jo t'he vist arribar
fugitiu
com un bandoler
com una llebre
a aquella casa
a aquells amors
o he sentit com un esgarrany al mateix tel del cor
amic meu ovidi germà meu company meu de tantes
nits de lluita i d'esperança)
haurà florit ara la teua serra
haurà florit també el barranc de la batalla?
pense el teu alcoi
el de la teua molt amarga infantesa
el de la teua lluminosa i amarga adolescència
pense alcoi el teu poble
sols després d'haver-lo pensat podria continuar el
meu camí
Homenatge a Teresa
Com un record d'infantesa
sempre recordaré la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'un veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecat.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més en sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda
dels infants.
Ara de gran comprenc
tot el que per TU sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.
Altres indrets de Alcoi: