Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest parc va ser construït l'any 1836 en els terrenys que pertanyien a l'hort del convent de Sant Francesc, fundat el 1569 i desamortitzat per la llei de Mendizábal el 1835. Al llarg dels anys ha sofert diverses reformes, essent d'especial significació la de 1899 de la mà de l'arquitecte alcoià Vicent Pascual i pastor, que va crear un gran passeig de circumval·lació sobre un espai el·líptic dividit en tres grans avingudes, alhora subdividides amb parterres a l'anglesa. Fou aleshores també que s'il·luminà amb disseny de Josep Cort, enginyer alcoià, i es tancà el seu perímetre amb una reixa d'estil modernista. En diferents punts del parc podem llegir el poema que li dedicà Enric Duran i Tortajada i dos sonets de Joan Valls.
Glorieta
Té un bell encant emotiu
el diumenge ciutadà
Passeig sense sol. El dia
fa via cap a l'ocàs.
Un capvespre suau, dolç,
de cel pàl·lid i rosat;
un capvespre evocador,
nostàlgic, interessant.
Gents que venen, van i tornen
per sota l'espès arbrat;
unes parelles que passen,
ulls fixos, braç junt a braç...
No hi ha horitzó perquè el tanquen
els edificis gegants...
¡Què ofegador l'artifici
d'aquests jardins de ciutat!
Cada minut que transcorre
es torna el cel més opac.
s'han obert, entre les fulles,
els ulls de llum dels fanals.
Guaiten al cel les estrelles.
La gent retorna a la llar...
Riu una dona. La brisa
duu una tèbia olor de camp...
Sonets de la fira encesa
I
Per a que tot el foc creme la vida,
necessitem la boira de la mort
i pensar que la rosa reflorida
és l'aroma que ens dóna el bon conhort.
La llum del sol, per sempre inexhaurida,
ens assenyala l'arribada al port.
Ella obrirà un llindar d'ampla sortida
i assolirem el veritable nord.
Quina pau, quina nit acumulada
de fraternal tenebra destinada
al no-res que asserena el cos dispers!
La mort esclatarà en nova naixença
i una altra claredat de llum immensa
ens mesclarà amb el tot de l'Univers.
Prec d'amor
Jo no vullc que l'amor en mi sols siga
una flama en desig d'amarga pena.
Vullc que enlaire son goig en la serena
verdor del mar com la mirada amiga.
Amb la brisa l'amor porta flairosa
el batec de l'estel, signe joliu
com un llamp sobre el cor que crida altiu
la veu de la tendresa més formosa.
Vora el mar la cançó no és riallera,
té un dol de fat. La nau que és ancorada
sembla un pur símbol verge de l'amada
que sospira en anhels de llarga espera.
Blanca amor com l'escuma, com el pit
d'un arcàngel, clara amor que s'inspira
amb un reflex lunar i en ell delira
per ser eterna en l'estelada nit.
Altres indrets de Alcoi: