Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça, de forma rectangular, és com la gran sala de rebuda a l'arribar a la ciutat. D'ací parteixen alhora els carrers que estructuren el centre històric i el de Sant Tomàs que pel pont de Sant Jordi que travessa el barranc de Barxell o Riquer i l'enllaça amb els barris moderns de l'eixample. La presideixen l'Ajuntament i l'absis de l'església arxiprestal de Santa Maria i en aquesta plaça si representa l'enfrontament final de les festes de Moros i Cristians que cada any se celebren per l'entorn de la diada de Sant Jordi. Per aquest motiu escau de llegir-hi poemes de Joan Valls i Vicent Andrés Estellés dedicats a la festa i un fragment d'Enllà de l'horitzó, d'Enric Valor.
Prec a Sant Jordi
Cavaller del Miracle que en cèlica victòria
has vingut a l'almena cavalcant entre el blau.
Pel pàlpit d'aquest poble que venera ta glòria,
fes-nos la creu alegre i el camí més suau.
Cavaller taumaturg que empunyes la sageta
amb somrís de triomf inspirant viva fe.
Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,
abranda l'esperança i esmena el nostre alé.
Si tan puntual fores en la gesta aguerrida,
quan Alcoi fou la presa dels verins infidels,
a l'hora del dolor sigues calze de vida,
aixopluc de bon vincle, promesa entre els estels.
Que ta faiçó enlluerne amb resplendor divina
i a les blanques creences posa escut i fermall.
Sempre sigues el símbol de la creu gegantina
que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.
Com s'albira ta imatge que en el zenit aflora
allunyant la morisma angoixada en rancor,
fes-te present al poble que de Tu el raig implora
per mitigar la boira del pobre pecador.
Cavaller del Miracle, irada la crinera,
lluent de casc i altívol sobre el corser febril,
fes eterna la Festa que esclata en primavera
com rosa que es renova al brot del mes d'abril.
Alcoi: moros i cristians
1
Bufen metalls, car l'Infant ha sortit
com a jugar. Telles del mort i pam.
Bufen metalls, perquè l'infant ha entrat,
amb pas lleuger, dintre la seua casa.
Bufen metalls, tant si entra com surt.
L'infant enguany fa de Sant Jordiet.
Alcoi li ret el degut vassallatge.
Tothom ho acata, i el reverencia.
El dia és bell, com acabat de fer.
Amunt i avall, van els carrers, els barris.
Amunt i avall, les comparses la festa.
El jorn dels trons no veus un gos a Alcoi,
car tots se'n van amb la cua entre cames,
on no ouen trons, a la muntanya, als arbres.
Alcoi: moros i cristians
2
Alcoi, abril, i moros i cristians.
Omplen carrers la música els records
i tot és viu, com acabat de fer.
Carrers d'Alcoi, i moros i cristians.
Corre el cavall, a pèl, de l'estafeta.
Arribarà a la plaça en el moment just.
Dirimiran el plet cristians i moros.
Dalt el castell ha de sorgir Sant Jordi.
Llançarà dagues d'or a les gents.
Tothom dirà Vítol Sant Jordi Vítol.
La festa haurà arribat al remat.
Callarà el poble, acatament, silenci.
Aquest poble fou el poble on va
reunir-se la Primera Internacional.
Tot de muntanyam encrespat i laberíntic -els carrerons subbètics- ens voltava de tots costats, clapejat d'alzinars, de rodals de pineda, de crestalls grisos i penyalosos. Doblàrem la carena i l'autobús es va desbocar costa avall devers la petita capital de la muntanya. I mitja hora després arribàvem a l'enorme garatge de la companyia d'autobusos -La Alcoyana-, vora una plaça cèntrica. Es feia fosc; s'anaven encenent els llums de la ciutat -escassos, clars, a causa dels bombardeigs-; la gent, tot just eixida de les fàbriques i despatxs, anava diligent a casa seua, tot i la guerra, als bars es sentia una celta animació.
A la ciutat dels ponts ja feia fresca vertadera de tardor. Tots tres vam davallar de l'imperial una mica enfredorits; els alcoians, tot desitjant-nos mútuament sort, es van acomiadar i no els vaig veure mai més. A mi em calia estirar les cames i em calia trobar un camió que em portàs a Albaida. Una mica d'esma, vaig cercar l'eixida a València. Vaig preguntar, perquè no recordava bé l'Alcoi dels meus pocs viatges d'infant; travessar un dels més grandiosos ponts; allà hi havia un trànsit de camions i turismes bastant viu; vaig pujar un poc la costa que anava cap a l'estació; sí, era la carretera de València. M'hi vaig aturar a una vora i vaig començar a fer senyes als conductors de camió. Era ja als afores; les grans muntanyes que semblen tancar tots els horitzons alcoians, s'enfosquien ràpidament. Em trobava una mica cansat, una mica deprimit de pensar, del viatge incòmode.
Altres indrets de Alcoi: