Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El cacic i terratinent d'ascendència noble Rafel Olcina i Rubert, parent llunyà de Berta Mauri i Alemany, quan aquesta mor fadrina en rep tota l'herència en perjudici dels familiars més propers, els nebots Albert i Maria-Júlia Mauri de Rocafort. Aquest greuge generarà les tensions i pugnes que alimentaran l'acció en bona part de la Sense la terra promesa. En ser al davant del palau del carrer Major en què Valor es va inspirar per situar-hi Rafel Olcina, en podem llegir un fragment molt descriptiu de l'edifici possiblement un dels més magnificents de la vila.
Rafel Olcina vivia en una casa-palau del carrer Major: un edifici magníficament conservat i restaurat que datava probablement del XVI, de quan la vila de Cassana anà deixant-se caure per la falda del turó fins arribar a la terra plana. Els Olcina encara tenien en propietat la vella i modesta casa pairal, situada en la placeta de Sant Tomeu, un lloc alt que altre temps devia ser la part baixa de la població. La casa del carrer Major tenia tota la façana de pedra picada del mateix color melat i de la mateixa textura que la del gran edifici gòtic que era l'església parroquial. Indubtablement procedien aquests materials de la pedrera més important del terme, oberta en una crestallera de roca viva a uns dos quilòmetres a ponent de Cassana. Adornava la frontera, davall del balcó principal, l'escut d'armes, en relleu, llavorat en pedra, del llinatge dels Olcina. El balcó principal, amb balustres de ferro de forja, cobria quasi tota la façana amb els dos balcons més petits, simètrics, que el flanquejaven. Al seu damunt hi havia altres tres balcons, equidistants, no tan amples com els de baix i oberts sota una volada de teula roja voretada de punta a punta per una canal de zinc que desguassava en dos canalons de baixada, laterals. La volada es veia reforçada per davall per un treginat de vella i ben conservada fust de pi ver. La portalada, en arc de mig punt, ostentava unes magnífiques portes de pi melis amb les seues picaportes daurades en forma de mans i els dos portons que s'obrien independentment de les fulles o batents, com n'hi havia molts més a les cases aristocràtiques de Cassana.
Altres indrets de Castalla: