Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església nova, oficialment església de Nostra Senyora de l'Assumpció és l'edifici més majestuós de tota la vila amb dimensions que la fan semblar una catedral. S'edificà entre 1578 i 1630 i és un edifici d'una sola nau reforçada exteriorment per contraforts. El campanar original caigué el 1795 i la nova torre iniciada poc després ha restat inacabada. Al Camp corre la dita: "el pantano de la Selva, l'ateneu de Prades i el campanar d'Alcover, mai no s'acabaran de fer". Un fragment de les memòries de Plàcid Vidal rememora l'ambient de l'església quan ell era jove i un altre de Josep Maria Espinàs ens acaba d'explicar les raons del per què el campanar ha restat inacabat.
A la plaça Major d'Alcover hi ha una casa davant la qual vull aturar-me. És cert que és una de les cases més distingides de la vila, ca la Miralles, i que té un rellotge de sol a la façana, descentrat cap a un costat, força amunt, amb uns colors que el temps ha empal·lidit. Però no és l'arquitectura la que m'ha fet buscar ca la Miralles. Ni cap senyora d'altres temps que es digués Miralles. Aquí hi va néixer Maria Domènech i Escoté el 21 d'agost de 1874. [...]
Vaig conèixer l'existència, ho confesso, de Maria Domènech gràcies a una sèrie de fotografies, emmarcades en daurat a l'antiga, que la mare de la Isabel Martí va donar a la seva filla quan va estrenar l'editorial La Campana. Eren fotos de Guimerà, Apel·les Mestres i altres figures lite- ràries de l'època dedicades a la seva col·lega l'escriptora Maria Domènech. "Si fundes una editorial", va dir Elvira Canellas a la seva filla "podries posar-hi aquestes fotografies de la nostra parenta escrip- tora". Perquè l'Elvira Canellas és neboda d'aquella Maria Domènech que havia sortit d'Alcover. La investigadora Aida Macias recorda que l'escriptora va morir "en braços" de l'Elvira Canellas, a Barcelona, el 27 de gener de 1952. Maria Domènech va ser una dona combativa, treballadora incansa- ble, autora de moltes novel·les i articles. "De nena, vaig veure les perso- nes que treballaven al port amb els peus lligats amb cadenes, i de gran mai no he pogut oblidar aquella estampa." [...]
Cada any, per la festa major del poble, es llogaven grallaires i els Xiquets de Valls, i s'organitzaven balls o danses populars amb recitats. Quan jo era noi, jo i uns companys meus, a Alcover, vam ballar la dansa que anomenàvem dels Pastorets. Anàvem vestits de pastor, però de pastor en forma pintoresca i cadascun de nosaltres guarnit segons la seva fantasia. Ballàvem i recitàvem a la Plaça Nova, dalt d'un empostissat, i també davant de la processó. Jo representava el Majoral de la nostra colla, i els petits pastors, en recitar llur parlament, es dirigien a mi.
Els parlaments d'aquella dansa eren tradicionals, Ja dels avis i fins dels besavis, i per adquirir-los tal com s'havien de conjuminar el pare d'un noi que representava la Pastoreta va indicar-nos un vell alcoverenc conegut pel nom genèric d' "el jaio Bardina", que era un pagès ric i molt avariciós. Aquell vell ens va escriure els parlaments tal com ell els recordava i ens els va fer a mans cobrant-nos cinc pessetes, quantitat que, per a nosaltres, llavors significava una fortuna.
Altres indrets de Alcover: