Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església parroquial, d'estil romànic i dedicada a Sant Pere, està encimellada en un turó de 888 metres d'altitud. El campanar data del segle XVIII. Una balconada, disposada davant de la porta, permet de contemplar una gran panoràmica del Camp, que dos fragments de Les ciutats del món, de Josep Iglésies (Reus, 1902-Barcelona, 1986) ens permetran de gaudir-ne literàriament. Molts anys després, Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) tenint com a talaia el campanar, amb una gran precisió, enumerà en una de les proses de Música de cambra, els principals punts geogràfics que es poden divisar d'aquest indret estant si la climatologia acompanya. També, Ramon Muntanyola (L'Espluga de Francolí, 1917-Salou, 1973) cantà el Nadal lligat amb aquest paisatge singular.
Eixint de l'església, el gran panorama que s'ofereix des del portal romànic i la barana del seu davant, us atrau l'esguard, us desperso- nifica i fa recular la veu de la pròpia consciència i de la mística devoció. L'ànima, ara, s'expandeix embadalida, en admiració extrema. Dins la nau verna era el recolliment i el silenci. D'ací estant, prorrompríeu en crits de joia, exclamacions d'entusiasme i de gaubança. El bat de la sole- llada dóna gales inusitades als pendissos, a les cingleres, als boscos llu- nyans i a les ruïnes immediates. És la bellesa externa del món, que se us mostra amb tot l'esclat. Dins la disbauxa de la llum d'estiu que emboi- ra l'atmosfera, els cingles altius, de modalitat cendra, dels Motllats, encerclen la part alta de la vall de l'Aixàvega. Es precipita la inflada fal- dilla de la serra amb efusió de sembrats vers els cingles de damunt de les Fonts del Glorieta. A l'una banda, el redreç sobtat i negrenc de la serra del Pou i, a l'altra, els ventres deformes i grossers de la serra de la Lluera. Boscos i cingles blau-negre fan guàrdia estreta a les brillants sinuositats del riu, el qual va camí del Camp. La plana blava, rosada i verda, des del peu de la serra negra a la mar, fulgura amb Tarragona, retallada en el blau-cel de les aigües extenses. El cap de Salou és talment un aligot d'ales esteses que és a punt de volar endins la mar, però que serva la cua amarrada a la sorra.
Nadala de Mont-ral
Ha nevat al cim,
han florit nadales.
Passarà un ventim
de cançons i d'ales.
Vetlla de Nadal:
foc a la pallissa.
Pugen a Mont-ral
per oir la Missa
l'ocellet humil
i l'ovella mansa.
(Quan vindrà l'abril,
no en tindrà enyorança?)
Dringa el picarol
entre veus amigues.
En gronxar el Bressol,
tastarem les figues,
el mató i les panses
del rebost pairal,
sense més balances
que les de Nadal.
Tota la gràcia de Mont-ral deriva de la situació de l'esglesiola i del campanaret, el qual sembla un braç enlaire, al capdamunt del montagut pelat. Sobretot, el cloquer pàl·lid, amb la caperutxa de teules roges que corona el fus octogonal, afuat dalt d'un massís de quatre cares, en retallar-se en l'espai, dret com un guerrer vencedor entre dues valls sotmeses, ofereix una fina estampa. Cap més poble de les muntanyes de vora el Camp no ens en dóna una de semblant.
Som al juliol encès com una brasa. L'herba jeu seca com un cos sense esperança, buit, pels faldars del turó des d'on Mont-ral domina des del mar fins a les terres de Lleida: el mar davant —als matins clars, diuen, des del campanar es veu l'ombra del Llucmajor—; a la dreta els Motllats; a l'esquerra les serralades litorals, Montserrat, i el Cadí, en una gradació d'intensitats. Darrera, des de les Puntes del Blau, ja davalla el terreny, seguint tallats, comalades i pujolars fins a trobar les comarques de ponent, les Garrigues, potser l'Urgell... Èlitres incansables foraden l'aire envigorit de pi, estepa, romaní, orenga i sajolida, que ara floreix alçant l'aspre caparronet blau dret sobre les tiges punxoses. Les Puntes del Blau són els límits d'un camp que pertanyia al Blau, pagès de la contrada. El nom és molt suggerent, però és ben exacte i adaptat al terreny, sota el cel sencer, i l'ombra dis- tant que blaveja la muntanya, amb les herbes florides blau cel, blau lila, blau moradenc... fins i tot els abellerols que solquen el migdia amb el seu crit alternat per tot l'estol i que pinten de blau i daurat, en una colo- ració bellíssima, gràcil i lleugera.
Altres indrets de Mont-ral: