Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Ubicada a la plaça del Blat. Aquesta casa data del 1692 i es va construir amb motiu del casament i establiment a Valls de Joan Sagarra Colom (que durant la Guerra de Successió va allotjar militars i polítics de la causa de l'arxiduc). La planta baixa porticada harmonitza amb el conjunt de la plaça. Actualment es troba en procés de remodelació total per acollir part del museu de la ciutat, concretament el Museu Casteller. Un fragment de les Memòries de Josep Maria de Sagarra explica els detalls de l'arribada a Valls de la nissaga dels de Sagarra procedents de Verdú. Per la seva banda, Narcís Oller en la novel·la Vilaniu situà la casa dels Montellà en aquest edifici, la balconada del qual era una talaia ben especial per veure la festa castellera.
Joan Sagarra i Colom era nat el 1653, i devia tenir uns vint-i-vuit anys quan, tip del constant paisatge de Verdú, de la rural intran- sigència del pare i dels gemecs dels deu germans, que li venien darrere, es permetia fer de tant en tant alguna escapada, i sembla que el seu lloc predilecte era la ciutat de Valls. Allí, un bon dia, es topa amb una noia, tot just arribada a la vintena, que es deia Mònica Gassol. No sabem si era fascinadora per les gràcies naturals o per la fortuna que se li calcu- lava, però el cert és que Joan fou fascinat per ella, i els capítols matri- monials —que devien ser de pedra picada— que precediren el casament de Joan amb Mònica foren signats davant del notari Marc Farriol, de Valls, el 19 de juliol de 1682. [...]
El silenci de la història en el cas de Mònica Gassol és implacable. No resta cap carta familiar ni res que em pugui garantir la seva bellesa físi- ca, ni que consigni, almenys, alguna de les seves gràcies. Jo vull creure que Joan n'estigué positivament enamorat i que el meu avantpassat era una mica romàntic i no s'hi va casar purament per interès. Cal tenir en compte que les finques de Verdú de l'hereu Sagarra no eren tampoc un tall de bacallà i que posades a la balança feien un cert contrapès. Amb amor o sense, és evidentíssim, però, que el matrimoni complí fervorosament el precepte de la multiplicació, perquè Joan i Mònica tin- gueren deu fills. Joan Sagarra i Colom s'establí a Valls i l'any 1692 va fer els prepa- ratius per començar a construir la seva casa. Una gran casa situada a la plaça del Blat, tocant a la parròquia de Sant Joan, o sia en el lloc més agraciat de la població. El tal edifici sofrí posteriors modificacions que no el desfiguraren del tot, i permeten apreciar la seva magnificència. Encara existeix, i avui hi està instal·lat l'Hotel París, el primer de Valls. És un immoble que, sense exagerar, se'n pot dir un palau, i fou propie- tat de la nostra família fins que, ben entrat el segle present, el meu pare se'l va vendre.
Quan les Oques hi arribaren, la casa Montellà sobreeixia ja d'animació: tot l'altar de la Concepció hi havia fet cap; els seus balcons estaven convertits en «boniques toies d'escollides flors», segons feliç expressió de don Tomás Riudavets, un conco encartonat de Vilaniu que, malgrat els seus seixanta anys i figura de Quixot desgairat, rondava sempre, fet un mico, entre faldilles, vestit de llampants colors, carregat de potingues i cosmètics. Donya Rosa Montellà, que, com la seva filla, es desfeia per obsequiar tothom, se n'emportà les dues elegantones al balcó de l'esquerra, on seien les mamas, entre les quals hi havia donya Francisca. Però aquelles trobaren ben aviat que no era pas aquell balcó el lloc que els pertocava. «Què hi havien de fer, les reines de la moda, entre aquell munt de carcamals embolicats amb faldilles de setí de l'any quaranta i mantellines de l'antigor? Elles volien destacar entre les poncelletes empolainades, entre aquelles carones fresques coronades de flors i ruixes vaporoses.»
Altres indrets de Valls: