Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La relació dels Pitxot amb Cadaqués s'inicià ja a final del segle XIX, quan el matrimoni barceloní format per Ramon Pichot Mateu, dedicat a la importació i exportació de colonials, i Antònia Gironès Bofill, cadaquesenca, va decidir construir una casa a la població. D'aquesta manera, els Pichot es convertiren en els primers estiuejants de Cadaqués. La casa, a la punta des Sortell, reuní una nombrosa nissaga d'artistes (músics, cantants, pintors...) que, de seguida, van cridar l'atenció dels vilatans que en deien la casa dels 20. I quan arribava algú amb aspecte una mica estrafolari corria la brama que es tractava d'«un altre pitxot». D'entre els set germans Pichot i Gironès destacarem Maria, que prengué el nom artístc de Maria Gay que surt citada com qui facilità un exemplar de La ben plantada a Lídia Nogués, que conservà fins a la mort. Podem llegir aquest fragment d'Eugeni d'Ors juntament amb un altre d'El carrer de l'Embut, de Pilar Rahola que descriu el comportament d'aquella burgesia que va ser precursora del turisme a Cadaqués.
Autor:
Eugeni d' Ors i Rovira
Obra: La veritable història de la Lídia de Cadaqués , 2002
Pàgines: 104-105
Obra: La veritable història de la Lídia de Cadaqués , 2002
Pàgines: 104-105
No trigà molt a arribar una altra carta en què es llegia: «Amic de l'ànima: La gent no ho entén i procura treure-m'ho del cap. Però els qui, a la millor, perden el cap son ells. El Barbut es passà l'altre dia dues hores de conversa sense substància, dient-me que la Ben Plantada no existia i, si el deixo, m'hauria explicat que tampoc en Xènius no existia, ni aquest poble de Cadaqués, que és el Castell de la Formosor. Quedi's vostè a Castella, que li anirà bé. Aquí sofrim i batallem plegats per la nostra causa i no sabem el que vindrà després. La salut és el primer. Que el meu venerable Mestre pugui disfrutar-la per molts anys de vida és el que desitja la seva fidel servidora, H.I.N.R.A. La Ben Plantada.»
El llibret de la Ben Plantada havia sortit un parell d'anys abans però, fins que es difongueren els rumors sobre la seva publicació, no havia arribat a coneixement de la Lídia. Un dels Pitxot, o tal vegada en Marquina, li n'havia deixat un exemplar. Quan el propietari en reclamà la devolució, la generositat de la Maria Gay n'hi procurà un altre, que fou el que, transcorreguts trenta anys, calgué arrencar-li de les mans a la Lídia, moribunda.
En el moment de conèixer Teresa la Ben Plantada, la Lídia tenia l'edat en què a Don Quixot li va beure l'enteniment la lectura dels Llibres de Cavalleria.
Autor:
Pilar Rahola i Martínez
Obra: El carrer de l'Embut , 2013
Pàgines: 221-222
Obra: El carrer de l'Embut , 2013
Pàgines: 221-222
La casa dels senyors Fuster era de dos pisos, i al segon tenia uns finestrals amples des d'on es veia el mar. A la Rosario li agradava posar-se a cosir veient aquella platja calma a recer de la tramuntana que penetrava pel finestral i omplia la casa d'olor de sal. El Llané no era gaire bo per prendre banys de mar, perquè estava ple d'algues i era pedregós com la majoria de platges de Cadaqués, però sovint a l'hivern, en dies càlids, es treia les sabates i xipollejava una estona, i aquella fredor de l'aigua la posava de bon humor, com si li refresqués l'ànima. També la divertia anar, a final d'agost, just abans de la verema, a veure com s'inflaven les botes de vi a la riba del Poal, omplint-les d'aigua de mar per tal que les dogues resseques es botessin i no perdessin el most que ficarien dins. Totes aquelles enormes botes arrenglerades plenes d'aigua li recordaven els temps de la infància, i no pas perquè conegués el món del vi, que no conreaven al seu poble, sinó perquè tot allò tenia sabor de terra. I ella era una dona de la terra.
Però aquell gener de 1937 res no era com sempre. No havien anat a Cadaqués a passar uns dies desvagats, amb la casa plena d'amics, els senyors Pichot, els Rahola, els Escofet, els Dalí, el senyor Marquina, que era escriptor i estava casat amb la Mercè de la família Pichot... Quan el senyor Ricard Pichot, que era deixeble predilecte de Pau Casals, tocava el violoncel, ella s'amagava darrere la paret que donava al menjador i es quedava embadalida sentint aquella música que era tan delicada malgrat sorgir d'un instrument que li semblava groller. La senyora Roser li havia explicat que en aquella família tots eren músics, el senyor Ricard, el senyor Lluís, que era violinista, i sobretot la senyoreta Maria, que era una contralt que cantava per tot el món. Però a ella el que la commovia era el violoncel del senyor Ricard, aquell instrument tan groller...
Autor:
Anna Maria Dalí i Domènech
Obra: Salvador Dalí vist per la seva germana , 2012
Pàgina: 66
Obra: Salvador Dalí vist per la seva germana , 2012
Pàgina: 66
Des de començament de segle, la família Pichot tenia a Cadaqués la finca que, envoltada de platges i de mar, els seus descendents encara conserven. En aquella època calia il·luminar-la, quan es feia nit, amb llums de gas acetilè, perquè l'electricitat trigà a arribar a la població. Aquesta casa i el clan Pichot foren per a Cadaqués el far que va atreure els personatges més representatius i les figures mes significatives d'aquell moment.
El petit Lluís, fill de la Mercè i l'Eduard Marquina, i en Josep, fill de la Maria i en Joan Gay, foren els amics inseparables del meu germà durant els anys d'infantesa. Em sembla oportú d'explicar-ho, perquè l'any 1910, i al jardí de la casa que els Pichot tenien sobre Sa Conca, Dalí i Picasso hi coincidiren per primera vegada. Aquest hi vingué convidat pel seu amic Ramon Pichot, i va passar una llarga temporada a Cadaqués. Aleshores, Picasso tenia vint-i-nou anys; en Salvador, sis, i jo, dos.
Altres indrets de Cadaqués:
Indrets