Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Eduard Valentí va llogar una casa a tocar de la platja del Llaner Petit, el 1959, després d'estiuejar durant anys a Sant Feliu de Guíxols. Segons Gabriel Ferrater, Valentí li va ser proverbial per encarrilar-lo cap als estudis de gramàtica i lingüística: "Ell va ésser, de resultes d'un examen de llatí, qui em va dir que jo no sabia gramàtica i que em convindria estudiar-ne: va ficar-me en el camí on sóc ara." L'estiu de 1961, Ferrater va iniciar una relació amorosa a Cadaqués amb Helena Valentí que perdurà fins al 1963. Passats els anys, quan Helena després de viure a Cambridge, París, Durham, Londres i Barcelona, decidirà trobar un lloc solitari, retornarà a Cadaqués, entre 1982 i 1985, en una casa del raval de Sa Guarda. Per això serà oportú llegir en algun racó de la platja un fragment de "Poema inacabat" que tracta d'aquelles vivències cadaquesenques i d'un fragment d'article publicat per Helena Valentí a les pàgines del "Quadern" d'El País sobre el caràcter i les habilitats de Ferrater.
Poema inacabat (fragment)
Aquell que va emprenyar el talós
Garcés i el Teixidor renyoc
quan va fer els seus primers poemes,
veureu que hi torna sense esmena.
Vull contar un conte impertinent,
però el deixaré per després
i aniré allargant el meu pròleg.
L'ompliré de gent i de coses
i d'afectes. Diré que sóc
a Cadaqués, en ple melós
i endormiscat mes de setembre
(quan les hiperbòries fembres
van mancant) del seixanta-u,
amb vent de mar sense recurs
(només que aquesta matinada
sembla que es gira tramuntana
i em fa por el fred que passarem,
per bé que l'aire serà net
i neta l'aigua: m'acontenta
més quan és bruta i ben calenta).
El dedicar vindrà primer.
A tu, Helena, que m'has fet
conèixer Cristià que imito
(només que jo del tot no rimo),
dona novella, que has marxat
amb la faldilla de tergal
i el jersei verd, a examinar-te del
Cristià de qui parlàvem
precisament, tan vivament
i els seus mots i els seus arguments
(oh Déu, com ell renegaria
si sabés que d'Erec i Enida
us n'hauríeu d'examinar!)
te'ls aplicaves a cantar
(un triomf de gall t'encenia)
la passió amb què descobries
que les coses que tu has volgut
i que algunes que has obtingut
són velles com les velles faules
i molt mes velles que els exàmens:
a tu, Helena, que ara aprens
a viure (digues, em permets
que vingui a classe amb tu, i m'assegui
al teu costat, fins que me'n treguin?),
que llesta d'exàmens, demà
a la una, veurem baixar
de l'autobús, a tu, Helena,
vull oferir-te aquest poema.
Gabriel Ferrater tenia el do de convertir qualsevol conversa i qualsevol paper en una cosa que fes goig d'escoltar o de llegir. Era un do que ell cultivava amb gust i generositat perquè va ser la seva manera d'estar amb la gent. Tenia la idea, ben respectable, que amb les relacions amb els altres no s'hi val a repenjar-s'hi, sinó que demanen un esforç perquè no siguin mera promiscuïtat i perquè esdevinguin una cosa creativa. D'alguna manera, a l'altre, t'hi havies de donar amb honestedat, que era el mateix que dir amb lucidesa.
Imagineu-vos, doncs, el sotrac que vaig tenir l'altre dia, ara fa poc, en trobar les poques cartes d'ell que s'havien salvat de la meva mania d'esborrar petges i records.
Altres indrets de Cadaqués: