Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les primeres notícies del temple daten de 1279. L'edifici actual fou bastit al segle XVI en lloc de l'antic, que havia estat cremat per incursions de pirates ja el 1444 i el 1548. No va ser consagrat fins al 1642 en plena ocupació francesa durant la Guerra dels Segadors i, així, l'artilleria de Lluís XIII contribuí a l'esplendor de la cerimònia. L'església, tal com informa el poema de Frederic Rahola que proposem llegar-hi, va ser construïda amb "les penes de peix" i pescant les nits i els dies festius. L'edifici d'una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. A l'interior, està distribuïda en cinc crugies coronades per quatre arcs torals apuntats. Destaquem la capella Fonda (o de la Pietat), que és un afegit posterior i està coberta per una cúpula i el retaule barroc del segle XVIII obra de Pau Costa i Joan Torras, que ocupa l'altar major, presidit per la imatge de la Mare de Déu i coronat per la de Sant Tomàs, copatró de la vila. Construït el 1729 fou daurat el 1788 i es va salvar de la destrucció el 1936 i, juntament amb el de Cotlliure és, doncs, una de les més importants mostres barroques del país. A banda del poema de Frederic Rahola completarem les lectures amb dos fragments de textos de Josep Pla que ens informen de detalls històrics de l'edifici i dos més d'Anna Maria Dalí.
Autor:
Frederic Rahola i Trèmols
Obra: L'oasis , 1915
Pàgines: 117-118
Obra: L'oasis , 1915
Pàgines: 117-118
La meva iglésia
La iglésia de lo meu poble
la feren los pescadors,
treballant los jorns de festa
en bé de Nostre Senyor.
A un cantó del presbiteri
s'hi veu lo llagut de foc;
a l'altra banda, amb ses xarxis,
s'hi contempla lo llagut gros,
que perla pesca a l'encesa
és de l'altre seguidor.
En lo bell altar los peixos
ressalten dessobre l'or,
lo mateix que en la custòdia
que manté lo seu record.
Sant Pere té una capella,
i jo vegí en altres jorns
com la seva imatge es treia
portada pels pescadors,
en la diada de l'apòstol,
lluint a lo seu entorn
vives llagostes vermelles
i els primers rims en verol.
Com hi penso, com hi penso
cada vegada que som
baix les voltes emblanquides
d'aquell temple lluminós,
en els homs humils que feren
eixa obra de fe i d'amor,
treballant los jorns de festa
en bé de Nostre Senyor!
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Cadaqués (Un petit món del Pirineu) , 1974
Pàgina: 55
Obra: Cadaqués (Un petit món del Pirineu) , 1974
Pàgina: 55
Darrera l'altar del Sant Crist de l'església de Cadaqués hi ha una pedra amb una inscripció que diu així: «Octubre de 1534. Fou cremada la iglésia vella per los moros.» Aquest fou el desembarcament dels germans Arug i Khaird-ben Eddin, coneguts per Barba-roja, que han deixat un record, que encara avui perdura, pel saqueig i incendi de Palamós. Tan dramàtica o més que aquesta acció fou la que els Barba-roja feren contra el castell, que expugnaren, de Cadaqués. La vila quedà en un estat lamentable, i l'acció, que fou portada a cap per vint galeres i cinc fustes, produí terribles estralls en homes i coses. Hi ha un document, sense data, dirigit al senyor bisbe Cortelles, de Girona, per la Universitat de la població, en el qual es demana auxili. La Seu subministrà 500 lliures per a la reedificació de l'església, quantitat que s'hagué de repartir, a l'arbitri del senyor rector, entre els pobres que la reparessin. El senyor bisbe incita, en aquest document, els poderosos, que ajudin, amb diners, a reconstruir les torres i muralles del castell a fi que vos defendere viriliter.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: Cadaqués (Un petit món del Pirineu) , 1974
Pàgines: 87-88
Obra: Cadaqués (Un petit món del Pirineu) , 1974
Pàgines: 87-88
L'església actual, a pesar de datar de finals del segle XVI o de començaments del XVII, presenta belles característiques gòtiques tota ella, a excepció dels dos arcs més propers al frontis. Aquests dos arcs foren construïts per Pere Feliu, mestre de cases de Vilanant, que féu també el presbiteri i l'enllosat pel preu fet de 4.100 lliures, pagadores amb el producte d'un impost sobre el peix que es pescava en aigües de Cadaqués. L'obra de Feliu durà sis anys i fou començada el setembre de 1634. Amb el producte d'aquest impost i el de penes de peix, que es pagaven a l'església d'acord amb el «Llibre d'ordinacions de la pesquera», fou alçada la fàbrica de l'església. Frederic Rahola té raó quan diu en la seva poesia «La meva església»:
L'església del meu poble
la feren els pescadors
treballant els jorns de festa
en bé de nostre Senyor.
Algunes persones solen preguntar-se, encara avui, la causa que Cadaqués tingui una església tan monumental, un altar tan valuós, que consideren desproporcionat al que devia ésser llavors Cadaqués. Aquestes preguntes no tenen gaire sentit, perquè el qui les fa no procura situar-se en l'ambient de l'època que les veié néixer. Aquesta fou un reflex llunyà de l'època de la Contrareforma, moment de fe, il·luminat pel resplendor del concili de Trent. Les més grans baluernes eclesiàstiques d'aquest país — en pobles àdhuc insignificants — provenen d'aquesta època. El mòdul fou la façana de la catedral de Girona. El monument no té gaire qualitat; però té empenta.
Una vegada acabada la fàbrica, fou construït el retaule o sia l'altar major. Aquest retaule, que és semblant al dels Trinitaris de Vic, forma un mig baldaquí sostingut per atlants, coronat per Sant Tomàs, presidit per la imatge de la Verge i adornat de notables relleus i belles figures que s'estenen fins als voltants del presbiteri formant dos alts respatllers d'escon. Aquest altar, impressionant d'inflamació i de moviment, té avui un enorme valor perquè es un dels pocs exemplars d'altar barroc que ens queden, després dels fets vandàlics del 1936. Cadaqués ha d'estar agraït— i el país enter — a les persones que enmig del tumult tingueren l'habilitat, el patriotisme i la valentia de salvar-lo d'una destrucció certa.
Autor:
Anna Maria Dalí i Domènech
Obra: Tot l'any a Cadaqués , 1951
Pàgina: 50
Obra: Tot l'any a Cadaqués , 1951
Pàgina: 50
El Diumenge de Rams comencen les festes de Setmana Santa. Aquest dia, a l'ofici, no s'hi va amb devoció. Un es distreu contemplant els llaços, ninots de sucre, crespells i altres objectes inesperats, que pengen de les palmes, dels palmons i dels rams de llorer.
El recolliment comença el dijous al vespre. El portal de l'església s'obre de bat a bat, per donar pas al Crist que, presidint una processó de ciris, avança pels tortuosos carrers, acompanyat del lúgubre cant del Via Crucis. Les flames, esgrogueïdes i tremoloses, donen, a les figures que les aguanten, formes expressivament misterioses.
Des de la terrassa de l'església es veu brillar el gran altar d'or, que espera el retorn de la comitiva. Ara la processó passa pels carrers de Cadaqués, que, amb un realisme tràgic, en aquest moment recorden els de Jerusalem.
La quietud que regna en el temple els dies de Dijous i Divendres Sant és impressionant. L'altar desapareix sota una escalinata de ciris encesos i de lliris blancs, que s'enfila fins assolir el sagrari.
Ací i allà, figures negres, arraulides, resen incansables. Són les velletes del poble, entre elles Esperança, que han perdut tota forma de dona, i, encorbades, es diria són nimfes a punt de convertir-se en papallones. Aquestes nimfes humanes són negres i passen desapercebudes, però jo les miro embadalida. Sembla com si llur fe i llur confiança en Déu els hagués donat la forma de crisàlide, per demostrar fins a quin punt és cert el misteri de la transformació. Elles resen, resen incansables, esperant inconscientment l'instant sublim en què, deixant l'embolcall damunt del llit, com una pellofa inútil, emprendran el vol.
Autor:
Anna Maria Dalí i Domènech
Obra: Salvador Dalí vist per la seva germana , 2012
Pàgines: 182-183
Obra: Salvador Dalí vist per la seva germana , 2012
Pàgines: 182-183
De sobte veig venir unes nenes que porten paneres curulles de flors. Me'n demanen unes quantes més per dur a l'església. Són les mateixes que en arribar el vespre veiem lluir sobre l'altar de Cadaqués, el bell altar barroc que com una gran petxina d'or s'inclina, protector, sobre els fidels que s'agenollen al seu davant perquè reculli les mirades suplicants de tots els ulls que li transvasen la llum del mar i dels olivars, com si fos una ofrena. Recull també el cant solemne i compassat de les ones convertit en rosari. Cada «Déu vos salve Maria» és una gran onada convertida en pregària. S'enlaira, majestuosa, mentre la ressaca del «Santa Maria...» és la resposta de la fe que baixa del cel i ens omple a tots de serenitat.
Altres indrets de Cadaqués:
Indrets