Per entre les persianes, el sol es fica dins les cases...
Autor:
Anna Maria Dalí i Domènech
Obra:
Tot l'any a Cadaqués
, 1951
Pàgines:
76-77
Per entre les persianes, el sol es fica dins les cases, junt amb el cant de les cigales. La marinada fa moure les cortines blanques i emmidonades dels balcons.
En totes les cases hi ha invitats. Les noies hi tenen amigues,
Després de dinar, mirant amb nostàlgia el llit on de bona gana dormirien la migdiada, s'empolainen per al ball de la tarda, davant el mirall de sobre la calaixera, que entre dos globus de vidre, plens de flors, els reflecteix el rostre, jove i lluent.
Els nois s'enclenxinen. Amb el cabell moll d'aigua de colònia baixen corrents les escales, fins arribar a Port-Ditxo, on les noies passegen, deixant que el vent doni gràcia i moviment a les faldilles dels vestits de festa. A tots els bat el cor, pintant-los un to rosat a les galtes.
A les cases dels estiuejants es dorm la migdiada. Els somnis es barregen amb la quietud d'aquesta hora calenta de la tarda.
En el mar, un lleu ventet infla les veles blanques i fa lliscar les barques entre rumors d'ombres i aigua.
A les terrasses dels bars es veuen rostres desconeguts d'excursionistes que vénen sols per un dia i que s'enduran de Cadaqués un record irreal, per més fotografies que en treguin.
Hom rega el Passeig. Comencen les sardanes de la tarda. El mar està en calma, i les barques han de plegar les veles. "Fa un mar com un mirall" diuen els pescadors. El poble s'hi emmiralla..., també el cel... i les muntanyes... i les barques... i els llums que s'encenen de sobte, quan encara és clar.
Es puntegen alegrement les sardanes, que amb suavitat s'obren quan un nou ballador fa gest d'entrar-hi.
Es diria que el Passeig respira, en desprendre el baf d'humida frescor d'haver estat regat, però no: són els balladors, que amb moviment compassat i viu fan semblar que sigui la terra qui sospirant es gronxa.
La festa major s'acaba, naturalment, tal com va començar. Es guarden els vestits de mudar en els armaris. Les enceses tornen a sortir. A les nits van a roquejar les barques.
