Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El punt més alt de la serra de Rodes és el Pení amb 606 metres d'altitud i el segon, a poca distància, el puig dels Simonets amb 596. Ha de ser des d'aquest darrer que, acompanyats amb un text de Josep Pla, podrem comprovar si la valoració que fa de la vista que es té d'aquest cim estant és exacte.
Situant-vos en un lloc o altre de Pení, és perfectament fàcil d'imaginar que, en un moment determinat de la història dels Pirineus, s'hauria pogut produir, en el coll de la Vinya Vella, una enorme, grandiosa ensulsiada —una ensulsiada de milions i milions de tones de pedres— a conseqüència de la qual hauria estat factible d'anar, per mar, del golf de Roses al de la Selva. Us ho imagineu?... No? De tota manera, cataclismes voluminosos s'han produït i es produeixen en el món, Mare de Déu! Les coses d'aparença més sòlida resulten a la llarga incertes. El granit més compacte es converteix en sauló descompost, sorrenc. Les convulsions geològiques són, en definitiva, una qüestió de paciència.
I bé: si imaginéssiu el que deia fa un moment, veuríeu allà on vaig de seguida: veuríeu que l'extrem nord-est de la península, els contraforts orientals dels Pirineus haurien pogut formar una illa. Si algun dia —us recomano l'excursió— pugeu als Simonets, que són les puntes més altes del dors de Peni i per tant els llocs més elevats del territori a què faig referència, difícilment us podreu sostreure a la il·lusió que us trobeu en una illa. Dels Simonets estant, la vostra mirada abassegarà una circumferència limitada, en un vuitanta per cent, pel cel i la mar. Hi sentíreu, sobretot, les sensacions que donen les illes: una obsessió de recolliment, una seguretat —real o fictícia— i un sentiment de llunyania, la convicció, tan satisfactòria, que la gent que no té la sort de viure-hi és d'una infelicitat completa.
Però el territori de Cadaqués no és pas una illa: és una península. És una península que té com a característica essencial la d'ésser difícilment assequible per terra, d'una comunicació amb l'interior desproveïda d'amenitat, incomodíssima durant segles: per a anar de Cadaqués a l'Empordà no hi ha hagut més que camins de cabres, corriols impossibles. Pení i els Bufadors han tancat totes les sortides terrestres de Cadaqués, i han donat al pas per sa Cruïlla una consideració gairebé mítica. Per a anar o venir de Cadaqués, no hi hagué altra manera, durant anys i panys, que anar a peu. Així, doncs, el fet de trobar-se Cadaqués en una península no li ha servit, a penes, per a res. Potser encara l'ha aïllada més i ha accentuat en els seus habitants els sentiments insulars. Del cantó de terra sempre hi ha hagut la por de veure venir gent estranya, lleis incomprensibles, el temor de veure's involucrat en qüestions extravagants, doloroses o inexplicables, desproveïdes, en tot cas, de sentit.
L'única porta de sortida de Cadaqués fou, doncs, la mar. Per la mar li arribà tot: les penes i les glòries, els planys i la bona vida. Cadaqués és una illa: la seva història i la seva manera d'ésser només poden comprendre's considerant aquest país com una illa.
Altres indrets de Cadaqués: