Autor:
Joan Margarit i Consarnau
Obra:
Joana
(Tots els poemes (1975-2015))
, 2018
Pàgines:
430-431
Primer estiu sense tu
I
Penya-segats d'un gris verdós s'enfonsen
com grans destrals prehistòriques dins l'aigua.
Com qui pela una fruita,
la carretera fa un revolt i un altre
pels vells turons cremats.
El cotxe s'ha aturat davant la platja,
sense els teus ulls en el retrovisor.
Enfront, pintat de blanc, hi ha La Gambina,
amb el rètol —hotel— de color blau
dalt del terrat mirant cap al demà.
II
Seus vora les onades:
els núvols s'amunteguen sobre el poble,
però tu estàs de cara a l'horitzó,
sota el cel del passat, el nostre millor temps.
El mar, la gent, les barques, tot es mou
en aquesta postal final de tu.
El vent assaja amb ràfegues
que s'enduen volant alguna ombrel·la.
Gotes fredes de pluja
damunt la pell calenta
són com una advertència de mares
recollint l'ombra del perill als ulls
en una platja abandonada al vent.
III
Joana, el temporal
està lliscant sota els teus peus cansats.
Et veig fugir amb la teva lentitud
travessant la mirada de la pluja.
De sobte, no ets ni a casa ni a la platja
i tots els teus retrats on tu somrius
els bat la tramuntana de l'espant.
Molts anys les teves crosses s'han clavat
entre els còdols per dur-te fins al mar.
Dessota el pont de ferro
—les orenetes mortes t'ho diran-
el teu estimat poble de Colera
mai no canviarà per als teus ulls.
