Punta del Frare

Autor: Maria Mercè Roca i Perich
Obra: La Casa Gran , 1992
Pàgina: 87

Arribo a Portbou a la tarda, amb cotxe; em paro a la punta del Frare, on bufa sempre tant i tant de vent. Des d'allà miro molta estona el poble i la badia. L'església i l'estació s'ajunten, amunt, i més ensota hi ha les cases petites, els terrats, el mar. Més enllà, el cementiri blanc. Segueixo lentament la carretera fins a baix del tot, passo pels carrers sense mirar ningú i deixo el cotxe a tocar de l'andana francesa. Contemplo l'edifici de l'estació i vull endevinar quina és la finestra de la nostra cuina i em costa, perquè totes són iguals, però compto i la trobo: des d'on sóc ara tu moltes vegades xiulaves i nosaltres, si érem a la cuina, obríem els porticons i et vèiem que pujaves.

Autor: Jaume Benavente i Cassanyes
Obra: Nocturn de Portbou , 2014
Pàgina: 75

Vaig conduir lentament la meva DKW els escassos quilòmetres de carretera plena de revolts que separaven els dos pobles i, abans d'arribar a Portbou, vaig aturar-me uns minuts al mirador panoràmic que s'obria sobre el poble, la seva badia i els penya-segats de la costa. Havia plogut durant la nit de dissabte i a l'atmosfera es mantenia una espessor freda, humida. Jo estava una mica marejat i, a més a més, m'ofegava, així que vaig aplicar-me l'aerosol del medicament per a l'asma quan vaig baixar de la furgoneta. Per sota del mirador, les vessants de les muntanyes pelades queien sobre el mar quiet, fosc, de la badia. El nucli del poble s'escampava entre la platja negra i l'Estació Internacional, més amunt. Des de la meva posició, la presència del ferrocarril era aclaparadora. Bona part dels edificis eren construccions barroeres, lletges, que jo suposava habitades per treballadors de Renfe, duanes i altres serveis relacionats amb la frontera. De lluny estant, però, s'endevinaven algunes cases sòlides, amb un cert encant, probablement de famílies benestants.