Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La ciutat fundada a la primera meitat del segle VI aC resta soterrada sota l'expansió de la ciutat romana. Així, gairebé totes les ruïnes i parts reconstruïdes que s'observen corresponen a les èpoques republicana i imperial. Eμπόριον (Emporion) en grec vol dir comerç i és d'on deriva el topònim modern d'Empúries. La primitiva colònia grega, i després romana, s'estenia de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala, a la platja del Rec del Molí. Al seu recinte hi ha l'antic convent de Santa Maria de Gràcia d'Empúries, pràcticament reconstruït a partir de 1910 per allotjar el Museu Monogràfic. El conjunt arqueològic d'Empúries, avui propietat de la Generalitat de Catalunya, espera ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. Les restes gregues són visibles en els sondeigs que es van fer el 1939 i en les zones excavades en la dècada dels vuitanta i a partir del 2005. Hi podem llegir un poema de Simona Gay.
Empúries
Autor: Simona Gay i Trainier (Pseudònim de Simona Pons i Trainier)Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgines: 38-39
Empúries
Acabament de la cinta que Roses
des de Norfeu posa entorn de la mar,
els que han deixat les costes lluminoses,
t'han escollit, no pot ser un atzar.
Venint de Grècia i te veient, oh terra,
han declarat iguals els dos edems,
els gronxolava una mar falaguera,
quan t'han vingut amb tres rengles de rems.
T'ha dut la mar criadors de bellesa,
són els focencs que t'han feta, ciutat;
ardenta llar d'una altra llar encesa,
ai! que fou gran, Empúries, ton passat!
Has vist lluir l'alba de poesia
i de concert totes les arts florir,
tot s'ordenava i fins la fantasia,
Venus somreia; era clar el matí.
Pòrtics lleugers, i temple de Diana
al sol ixent! On és aquell encant?
Muralla grega i muralla romana,
la teva glòria, Empúries, va minvant.
Antigues naus, galeres llargarudes,
perquè tot passa, els anys vos s'han endut;
sul gran camí de les petges perdudes
s'alça només la vela d'un llagut.
On ets, ciutat? Han teixit les arenes
fina mortalla als records d'esplendors,
que de tresors les tombes eren plenes,
del gran passat seran evocadors.
Morts immortals de la terra on tot muda,
us han llevat el vaixell lacrimal;
el vent del mar ai! quina pols voluda?
Quin cor antic porta el vent musical?
Ara, ciutat, la mar què te duria?
Els tamarius han fet ton dol més clar,
i ton passat encara és poesia,
oh tomba oberta al davant de la mar!...
Altres indrets de Escala:
Indrets