Plaça de l'Església

Val més que tornem al rellotge.

Autor: Víctor Català
Obra: Obres completes [Víctor Català] , 1972
Pàgina: 1333

Val més que tornem al rellotge. Diu que l'havien comprat ja vell, feia anys, molts anys, potser quan, tres centúries enrere, s'anava aixecant lentament, lentament el cloquer que havien de donar-li per demora. El cas és que quan jo vaig conèixer-lo ja presentava totes les característiques d'una indubitable longevitat. Era fantàstic i absurd com un patriarca de llegenda i obrava sempre segons el seu antull, amb l'impàvid despotisme dels grans tirans, conscients que cap llei, mesura o ordinació corrents s'han fet per a ells. A la millor, com si es deixondís d'un sobretaula sòpit i trastoqués les normes establertes, engegava, precedida d'un gruny de mal humor, una andanada d'hores, quan, en bona ortodòxia, els veïns no n'esperaven més que una d'isolada, i en canvi, aquesta queia del cel, alegra i ressonant, a manera de pam-de-nas burleta, cap allà a toc d'oració, quan els jornalers, llassats esperaven que anessin a deslliurar-los les sís escarcelleres que els havien tingut de sol a sol endogalats sobre la feina. Altres vegades, pres d'un rampell senil, abocava la senalla, esparverant la vila amb un ruixat de campanades, que com voladúries d'ocells mirífics, omplien els espais d'insòlites vibracions. Eren a dotzenes, a centes... La provisió sencera d'un dia, de molts dies, que, després, havien de restar en angoixós mudisme.