Carrer Tapís

Autor: Mònica Soler i Ranzani
Obra: Les nits de Lola Pàton , 2014

L'endemà de ser enterrada els seus hereus van procedir a la lectura del testament, em sembla que es diu, però és ben curiós que aquest testament estava datat de cinc anys abans, i això em fa pensar que el suïcidi no devia ser una decisió premeditada sinó un impuls. Això són figuracions meves, eh? Ells sabran què devia passar aquella nit perquè la senyoreta fes el que va fer. És clar que és fàcil d'endevinar quina era la notaria de la senyoreta...

Van nomenar un administrador perquè efectués els tràmits de la repartició de l'herència, que va heretar la seva germana monja, i per tant l'herència va passar al convent de les clarisses i a un seu nebot de Madrid. S'ho van endur tot, fins a l'última cadira, el tocador de la senyoreta, les joies, la calaixera, el canterano on passava els comptes... I entre nosaltres, jo em vaig amagar el quadre de la senyoreta entre la meva roba perquè no vaig voler que anés cremat o llençat.

La Torre la van posar a la venda i ens van donar una setmana a mi i a les noies per marxar i recollir cadascú les seves coses. Vaig oferir-me a ajudar l'administrador en el que disposés.

Quan vàrem veure amb les noies que havíem de marxar de la Torre perquè es venia, vàrem decidir d'establir-nos al carrer Tapís, que era un carrer discret, no podíem pas anar al bell mig de la Rambla!

Autor: Mònica Soler i Ranzani
Obra: Les nits de Lola Pàton , 2014

Així que quan La Torre de la Basca (tothom l'anomenava així perquè abans que la senyoreta Lola la comprés havia estat de dues germanes que eren basques i així va guardar el nom) va ser tancada i barrada i posada a la venda ens vàrem establir al carrer Tapis, on vaig comprar-me una caseta, i val a dir que no vàrem tenir cap problema perquè el registrador de la propietat era client de la casa i es va cuidar de la paperassa, que jo, pobra de mi, com que no sé de lletra em va fer un favor. Ara, això ja l'hi dic, el favor se'l va cobrar amb escreix. Llamp me mati! Si se'l va cobrar! Miri, jo, com que sóc una ignorant, vaig signar amb una creu tots els papers que ell em va dir, i encara és hora que no sé com s'ho va fer perquè un cop va venir la guerra tot va ser seu. I ja s'ho pot afigurar que quan venia per casa se li feien tots els serveis que demanava i durant molt de temps no li vaig demanar mai ni cinc, miri si seré ximpleta, que li estava agraïda! I això que també l'hi diré: era un porc i les noies ja n'estaven ben fartes! Perquè ell, això sí, volia carn tendre.