Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La poeta i escriptora Montserrat Vayreda (Lledó, 1924-Figueres, 2006) va viure la darrera etapa de la seva vida al 7è pis del número 22 de la Pujada del Castell. Aquí escriví bona part de la seva obra. Tot i tenir arrels familiars a Lladó al Noguer de Segueró sempre es va sentir molt figuerenca. Per aquest motiu podem llegir-hi tenint l'edifici al davant el poema en què repassa les celebritats i els racons de la ciutat que més celebrava.
I
Figueres, tens la rambla profundament varada
damunt les aigües calmes de la vida passada,
espill de les imatges de la vida present...
Has trobat en nosaltres l'imparable corrent
que s'esmuny mentre restes immersa en tu mateixa
cabdellant de les vides la feixuga madeixa.
Infantares l'Ictíneo i feres sorgir el sol
d'un inventor poeta: Narcís Monturiol;
i d'un poeta músic, en Pep de la tenora
que en ungir la sardana va fer-la més sonora
en cercles que creixien cobrint tot l'Empordà,
fent-se símbol d'un poble que parla en català.
Tens las places obertes, els carrers rectilinis,
folls gratacels que estenen amb urc els seus dominis,
mentre el Parc-Bosc concentra retalls del nostre ahir,
donant a cada infant un arbre i un camí.
Novíssims goigs a llaor de l'exímia poetessa Montserrat Vayreda
Verge Montserrat Vayreda,
voltada d'antiguitats,
que escarpiu amb veu de seda
la cabellera dels blats
i en l'olotina fageda
domteu les eternitats.
Verge Montserrat Vayreda,
voltada d'olles i plats.
Admireu velles ofertes,
turistes i boy scuts
—peces dubtoses i certes—,
reps domassos i velluts,
incunables amb cobertes
de rituals ets i uts,
romàniques descobertes
capitells, perols i embuts.
Exornen vostra botiga
cadires i plats trencats.
Matilde, la bella amiga,
multiplica els preus marcats.
Sou pubilla de l'Antiga
del Corb, pergamins arnats
i blatdemoro a la biga,
font al marge, menta als prats.
Pentineu testa de seda
i us traeix un bri d'argent.
Me'n faria una moneda,
dringaria al grat del vent.
Si us tiren a la galleda,
vós us feu la permanent,
que en vostres cabells enreda
l'eternitat d'un moment.
I entre llors, en l'alta cúria
dels felibres ben guanyats,
recolliu el meu auguri a
la vençó de nous combats.
I entre daurats de vellúria
i aram i ferros forjats,
o en l'argentada boscúria,
us mofeu sense penúria
dels guasardons meitadats.
Altres indrets de Figueres: