Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Darrera del pavelló de l'Estat Major, adossat a la muralla de llevant, podem veure alguna de les noranta-tres casamates o naus d'allotjament de la tropa, que podien encabir fins a 6.000 soldats. Ben a la vora hi ha el baluard de Santa Tecla sota del qual hi havia hagut el magatzem principal de pólvora. Si mirem cap al sud, a la dreta, tindrem la visió del fossat i baluard de Sant Narcís, el primer que ens hem trobat a l'arribar al castell. Al nord-est, hi tindrem una àmplia panoràmica de l'Empordà fins a l'Albera. Cap al nord, a banda del Canigó, observarem els efectes de la voladura de part de la muralla el 1939, la capella i part dels pavellons. Serà un bon punt per llegir textos de Josep Pla i Vicenç Pagès Jordà.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: El meu país (Obra completa 7) , 1974
Obra: El meu país (Obra completa 7) , 1974
L'interior es comunicava amb l'exterior per dos ponts llevadissos (avui dos passos d'obra) i les portes que foren dinamitades pels antifranquistes. A dins hi ha cinc galeries de mina, dues casernes, pavellons per al governador i l'oficialitat. La porta principal, a la qual s'accedia per la carretera en pla inclinat que sortia de Figueres, feia un gran efecte: era d'estil neoclàssic, de marbre blanc tipus arc de triomf, amb quatre columnes adossades a cada banda, un fris i deu mètopes amb atributs guerrers. Sobre la cornisa hi havia un espai que no fou utilitzat en cap moment per a escriure-hi, probablement, alguna commemoració del castell entre dues figures de guerrers assegudes — un d'aspecte cartaginès i l'altre romà, com és lògic. Sobre la porta hi havia uns baixos relleus, amb un medalló per a esculpir-hi un escut. Era una obra d'art impressionant, molt freda, de gust borbònic-francés, els trossos de marbre de la qual jauen dispersos per l'espai de migdia del castell.
Autor:
Vicenç Pagès i Jordà
Obra: Els jugadors de whist , 2009
Obra: Els jugadors de whist , 2009
Damunt la porta principal, els constructors hi van situar un espai en blanc per deixar constància de les seves gestes. Després de dos-cents anys sense cap victòria per esculpir-hi, la porta va ser dinamitada —i no pas per l'exèrcit atacant.
Tot i que no ha sofert mai cap atac en regla, el castell de Figueres s'ha rendit sempre que n'ha tingut ocasió. El 1823 ho va fer armat amb 139 peces d'artilleria, 86.850 kilograms de pólvora, 4.288 bombes i 1.432.426 cartutxos de fusell. Ni una sola vegada no ha estat pres per la força, sinó per sorpresa o després d'un bloqueig. Al llarg dels anys ha mostrat una irrefrenable voluntat de capitular. S'hi han rendit tropes reials i constitucionalistes; ha estat abandonada per revolucionaris, reaccionaris i Brigades Internacionals; l'han autodestruïda monàrquics i republicans. Durant molts anys va ocupar més espai que Figueres, la ciutat a la qual no ha protegit mai; dir el contrari seria més exacte, ja que l'ha bombardejada.
Altres indrets de Figueres:
Indrets