Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell de Sant Ferran, situat en una elevació a tocar de Figueres, té un perímetre exterior, mesurat sobre el parapet del camí cobert, de 3.125 m, i un altre d'interior, mesurat sobre el cordó de la muralla, de 2.100 m. Ocupa una superficie de 320.000 m², que arriba als 550.000 m² si es té en compte l'espai ocupat pels glacis. És el monument més gran de Catalunya pel que fa a les seves dimensions. Accedirem al castell per l'hornabec de Sant Roc. Els hornabecs es construïen a certa distància de la fortificació per enfortir els flancs més febles i, alhora, obligar a l'artilleria enemiga a situar-se més lluny.
Així entre el camí cobert, dotat de travessos i espaioses places d'armes, i la mateixa muralla de la fortalesa, s'estén el fossat que, amb una superfície propera a les 10 ha., dóna espai a les obres defensives exteriors. Aquestes obres defensives, conservades intactes i en la seva totalitat, són: un gran hornabec principal i altres dos de menors, dues contraguàrdies, set revellins de mides diferents i cinc galeries de contramina. Les seves dependències cobertes sumen un total de vuitanta-nou casamates, a més de vuit cisternes, amb una capacitat conjunta de 1.200 m3. Dos textos de Josep Pla ens serviran de lectura en aquest punt per fer-nos una idea completa del conjunt monumental.
El cèlebre castell de Figueres — o castell de Sant Ferran—fou obra d'un Borbó de Madrid, és a dir, de la branca més directa dels Borbons de França. S'anomenà amb aquest nom perquè el monarca regnant en el moment de ser projectat i començat a construir (1753) fou Ferran VI. L'estat d'esperit que el portà a construir fou el que hem assenyalat en el paràgraf anterior: és a dir, un esperit creat per la inanitat dels Tractats.
L'emplaçament de la fortalesa fou discutit. El cèlebre Vauban, que coneixia l'Empordà, havia sostingut que el millor lloc de concentració de tropes per defensar la frontera de l'Albera era l'anomenat Torre de la Mala Veïna, prop de Peralada; altres defensaren el turonet de l'Alfar, a sud-est de Figueres; el pas de les Moles, punt de convergència dels tres camins antics que condueixen als colls del Pertús, del Portell i de Banyuls, tingué també partidaris. La falta de materials i sobretot d'aigua descartaren els tres projectes, i el castell fou construït al nord de la població, sobre una ondulació a 140 metres sobre el nivell del mar, on havia existit el convent de Sant Roc. Des del punt de vista de la contemplació del paisatge comarcal, el lloc és admirable. Des de la carretera del castell i des del seu emplaçament mateix, es descobreix un paisatge d'una bellesa inoblidable.
Quan vaig a Figueres em passejo per la Rambla i pels carrers. La ciutat és acollidora i neta. Vaig a veure la plana de l'Alt Empordà des de la pujada del Castell. Paisatge prodigiós, d'una bellesa fascinadora, d'una qualitat incomparable. Quina meravella de cel, de mar i de terra! Els dies grisos afinen el paisatge fins a extrems indicibles. L'aire de tramuntana li dóna una llum, una precisió diamantina. aquest paisatge us fa sentir l'orgull de formar part d'aquest país. Després, de retorn a la vila, parlo amb la gent. Els figuerencs són una gent que parlen d'una manera natural, sense alterar la veu, sense fer gaires posturetes, d'una manera amable, dolça i tranquil·la. Gent polida. Les hores passen suament. Què es pot demanar més?
Altres indrets de Figueres: